Ahir mentre estava escrivint el que semblava que seria la següent columna de Xerrameca, va arribar a casa una amiga de Barcelona. La meva amiga venia de compartir un cap de setmana amb cinc amics seus procedents d'indrets diversos de Catalunya. Durant el dinar de diumenge (just abans d'emprendre camí) va comentar que a la tarda anava a Arbeca.

El primer dels amics pregunta: - Abrera? - No, Arbeca. - I on és? - A les Garrigues. - La Garriga? - No, les Garrigues. Per Lleida.

El segon amic intervé: - Que curiós, Arbeca, com les olives arbequines. Pot ser que es digui Arbeca perquè hi tenen olives arbequines?

I el tercer amic que sembla que era el que coneixia més la zona: - Però si dius que és per Lleida, no deuen tenir olives. Que allò és de regadiu i hi planten fruita dolça.

El quart i el cinquè amic van acabar de confirmar que cap de les cinc persones havien estat a Arbeca ni n'havien sentit parlar.

Com no podia ser d'altra manera, ens vàrem passar la tarda passejant pel centre històric del poble. Pujant al mirador del castell i observant l'entorn que ens envolta. També saludant les veïnes que estaven prenent la fresca.

Estic convençuda que el proper cop que la meva amiga dini amb els seus cinc amics, els explicarà, amb una mica de l'amor que li he intentat transmetre, que el poble va donar el nom a l'oliva. Els parlarà del duc de Cardona, de com eren abans els molins d'oli, de la terra seca i dura i de la gent que omple els carrers esperant que arribi la marinada.

Així, a poc a poc, potser tornem a situar Arbeca al seu lloc geogràfic i històric. I de passada, jo m'aniré guanyant el títol d'ambaixadora de la comarca.