En aquesta darrera Fira de l'Oli de Qualitat Verge Extra s'ha fet evident, un cop més, la pervivència de dos mons oleícoles que conviuen, encara que només sigui perquè coincideixen en l'espai i en el temps, però que revelen mentalitats, tendències i projectes de futur bastant diferents i jo diria fins i tot que més aviat oposats.

D'una banda, hi seguia havent estands que semblaven calcats als de fa vint anys, quan vam organitzar la primera fira de l'oli. Em refereixo al fet que hi podies veure botelles de vidre de disseny idèntic al d'aleshores, grans garrafes de plàstic de cinc litres i una estètica en general poc adaptada als temps que corren. Tot plegat, doncs, ben indicatiu de formes d'entendre el negoci de l'oli, ben legítimes, però ancorades en la rutina, el conformisme i la poca innovació. Tothom pot fer amb la presentació del seu producte allò que li sembli millor, és clar, però és indubtable que el consumidor que busca un producte de qualitat i està disposat a pagar una mica més per adquirir-lo, acostuma a esperar també que aquest producte l'atregui sensorialment i presenti una imatge que estigui en consonància amb l'excel·lència del contingut. En aquest sentit el meu parer és que insistir que el nostre oli és de qualitat suprema però seguir envasant-lo en garrafes grosses de plàstic a molts potencials consumidors els pot semblar contradictori. Ho dic perquè aquests consumidors estan avesats que tots els productes alimentaris de qualitat (el vi, la tonyina, els espàrrecs) estan envasats o bé exclusivament en vidre o també en llauna, però mai en plàstic. Un vi de qualitat, un bonítol de prestigi o un espàrrec de primera no el trobareu sinó en vidre, perquè en realça les qualitats organolèptiques, li atorga categoria i ofereix les màximes garanties de conservació. En el cas del nostre oli el plàstic, penso jo, que només hauríem de reservar-lo per al client habitual que ja el compra d'esma, però que no hauríem de tenir-lo exposat als aparadors ni exhibir-lo a les campanyes de promoció.

En altres estands, generalment dirigits per productors joves i agosarats, topaves exclusivament amb envasos de vidre de disseny modern i avantguardista, envoltats d'una decoració que pretenia projectar una imatge de producte de gran qualitat adreçada a una nova generació de consumidors que volen gaudir del menjar exquisit i convertir-lo en una experiència sensorial que no té ja com a únic objectiu fer-se passar la gana. En aquests estands, curiosament, també hi podies observar envasos de mida més petita i era impossible de trobar-hi cap garrafa de plàstic. La presentació del producte, doncs, per poc que t'hi fixessis, ja t'assenyalava que l'enfocament del negoci responia a uns altres paràmetres empresarials, a unes altres coordenades mercantils, a unes altres ambicions.

Desconec els marges de benefici i les perspectives dels dos tipus d'estratègies, però sospito que els qui han apostat per prestigiar el màxim l'embolcall i la presentació, usar només vidre o llauna, també estan oferint un oli curosament elaborat i el seu esforç té retorn, malgrat que els seus preus són més alts i han de competir en un segment de mercat que no és pas a l'abast de tothom. En tot cas seria interessant contrastar com analitzen uns i altres el futur del sector, contrastar propostes i models i comparar, per tal de poder valorar els punts forts i febles d'ambdós. Perquè en el cas d'una producció com la nostra obtinguda en bancals petits i que només pot abastir una part molt petita dels milions de consumidors potencials, encara pot tenir més sentit optar pels segments específics de mercat disposats a adquirir productes de qualitat i ben presentats.

A cavall dels profunds canvis polítics que s'estan gestant a Catalunya, també s'estan produint de forma paral·lela o potser superposada transformacions notables en l'àmbit socioeconòmic i, per extensió, en el relacionat amb els productes agrícoles i ramaders. Cada cop abunda més el consumidor que vol producte prèmium fet al país i que encapçali l'esperit d'un territori, d'un paisatge, d'una cultura local, si pot ser autòctona, que vessi autenticitat i respecte per la natura amb el mínim de components artificials possibles o directament ecològica. Això succeeix des fa temps al món del vi i el cava, on la revolució és perfectament constatable, però ja s'ha estès a les hortalisses, la carn o els productes lactis. Em fa la impressió que molts productors d'oli també s'hi han sumat i, si bé sempre és costós canviar hàbits i competir amb productes més barats, les perspectives que s'obren són estimulants. Esperem que en properes fires puguem conèixer més experiències dels qui s'esforcen per sintonitzar amb els nous moviments en l'àmbit de la gastronomia, de l'alimentació i de la producció agrícola i ramadera, perquè el futur no espera ningú i sempre passa de llarg davant dels qui baden.