La present aproximació sorgeix arran d'una publicació a Facebook. Darrerament s'ha parlat molt dels algoritmes que regeixen internet en general i les xarxes socials en particular. Es tractaria d'un conjunt finit d'instruccions, de passos, que determinen allò que cadascú veu a la xarxa. La crítica, molt legitima, esgrimeix que a través de l'aplicació d'aquests algoritmes les diferents empreses, cercadors i plataformes (Facebook, Twitter, Instagram, Google, Yahoo, etc.), amb l'excusa d'estalviar-nos informació que no ens interessa, ens mostrarien només allò que volem veure, filtrant tota informació susceptible de fer trontollar la nostra manera de pensar. Així, internet, en lloc d'un espai obert al món, que possibilita el lliure accés a la informació, sense mediació, esdevindria una caixa de ressonància en què els algoritmes seleccionarien primerament allò que pot crear més interacció. Estaríem, doncs, empresonats en bombolles o cercles conformats per les nostres pròpies cerques, per les nostres rutines digitals.

Però això no te per què ésser absolutament negatiu. També podem entendre que els algoritmes estarien creant bosses de resistència, teixint vincles locals o internacionals que d'altra manera difícilment existirien. A Facebook, per exemple, trobem una nodrida comunitat d'individus connectats entre ells, poc o molt, que de forma espontània i desinteressada comparteixen i promouen la dignificació i preservació del patrimoni natural i material de les Garrigues. Tot això a títol personal, al marge de grups, institucions o associacions, simplement a través d'imatges, opinions i controvèrsies sorgides de forma espontània i desenfadada. Esquerda, Calvera, Segura, Arboç, Andreu i un llarg etcètera, m'han ensenyat a estimar la comarca no només sobre el terreny, sinó també a través de les xarxes. Internet és un mitjà, una eina.

Doncs bé, en el marc d'un divertimento, un bon amic va penjar al seu mur, tot etiquetant-me, la fotografia en blanc i negre d'una pedra finament tallada que hom pot contemplar a l'entrada de la Venta del Moreno, a la vall de la Coma, a tocar del camí ral de Tarragona a Lleida. Sempre ens havíem meravellat de la presència d'aquests delicats motius botànics gravats a la pedra, però sense anar més enllà. Ara bé, la intuïtiva interpretació del promotor va canviar-ho tot: "Al meu parer, correspon a una visió idealitzada de l'ermita de Sant Cosme i Sant Damià" de l'Albi. De cop i volta, atropelladament, vaig aventurar tot d'hipòtesis, algunes més plausibles que altres. En primer lloc, vaig identificar l'element ramificat que corona la columna de la dreta com una possible representació d'una fulla de palma o palmó, un dels atributs més característics dels Sants Metges. En segon lloc, vaig identificar els elements florals com a possible representacions de la Turnera diffusa o microphylla, un arbust aromàtic d'origen americà, de vistoses flors grogues, el nom del qual precisament troba el seu origen en la figura de Sant Damià. Tot encaixaria perfectament, si no fos perquè la flor de la damiana té cinc pètals i les de la pedra en tenen sis. Però aquest seria un detall intranscendent que el picapedrer podria desconèixer. Finalment vaig seguir recolzant-me en altres paral·lelismes iconogràfics, tot fent un buidatge d'imatges al cercador. Amb l'ajuda d'uns bots russos, tal vegada vendríem estampes i tot!