Opinió
Ferran Obiols

Ferran Obiols

Argonautes etnobotànics

"Ne sol no em pens que galera ni altre vaixell gòs anar sobre mar menys de guiatge del rei d'Aragó; ne encara no solament galera ni lleny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar ni no porta escut ab senyal del rei d'Aragó en la coa per mostrar guiatge d'aquell senyor rei d'Aragó i de Sicília." 
Roger de Llúria, 1285. Cadaqués, Catalunya Vella

Les Jornades d'Etnobotànica en Llengua Catalana de Canillo han estat providencials, demostrant altra vegada que aquesta branca del coneixement, a cavall entre les ciències naturals i les ciències socials, segueix gaudint als països de parla catalana d'allò que es diu, popularment, una mala salut de ferro!

Aquesta singular expressió, summament gràfica i descriptiva, precisament pel fet de semblar aparentment contradictòria, sorgeix com a resultat d'aglutinar dos locucions adjectives diferents (tenir mala salut i tenir una salut de ferro). El resultat és una formula lingüística molt adient per intentar descriure les glòries i les misèries de la voluntat incorruptible de l'ethnos catalana. Un qualificatiu, escaient com pocs, si hom vol il·lustrar amb paraules la nostra perseverança com a poble alegre i combatiu, ben capaç d'anar a l'atac, plenament conscient de la necessitat imperiosa d'autoafirmació nacional i alliberament incondicional. Malgrat les adversitats ens mantindrem dempeus, tots junts, balears, valencians i catalans, tres països per una sola nació. Tot, per aconseguir, tard o d'hora, que el petit país dels Pirineus, el Coprincipat d'Andorra, deixi d'ésser l'únic estat-nació al món, membre de ple dret de l'ONU, amb la llengua catalana com a idioma oficial.

Tal com venim apuntant des d'aquestes mateixes pàgines, amb insistència i reiteració (veure la trilogia Som Països Etnobotànics i Som i serem... Països etnobotànics, gener-febrer 2016), des de les Basselles, el Jardí Etnobotànic de la Vall de la Coma, estem obstinadament convençuts que la disciplina científica que ens ocupa constitueix una eina paradigmàtica per tal de relligar els Països Catalans, per tal d'enfortir la seva unitat nacional, tot estudiant els aspectes concrets de llur diversitat biològica, cultural, material i immaterial. És per això que us convidem, a tots vosaltres, a prendre part en la pròxima edició, que ja serà la desena! Tot sembla indicar que, si res no canvia, per tal de celebrar com cal aquesta efemèride, els organitzadors (...entre ells l'Airy Gras Mas), ens citaran a tots plegats, d'aquí a dos anys, a un dels enclavaments més simbòlics de tot el domini lingüístic; l'Alguer, Sardenya. Així doncs, tal com quan varem acudir a Ciutadella, Menorca, ara fa dos anys, tots els espigoladors i eixarcolants de l'etnobotànica valenciana, illenca i catalana, més els representants andorrans, lliscarem per les aigües del mare nostrum, amb la senyera estampada al llom, un lliri a la mà i la rosa als llavis... 1923 Botons de foc al cor
La fiblada d'amor – Però els déus s'hi tatuaven