Friendship is everything. Friendship is more than talent. It is more than government. It is almost the equal of family.
Don Vito Corleone. The Godfather (1969)
er tercer cop a la vida, si no és que ja en van quatre, estic visionant la maratoniana versió cinematogràfica de l'obra més cèlebre de Mario Puzo. Per commemorar-ho i acabar d'aprofundir un xic més, he encarregat la traducció de la novel·la al català que Edicions 62 va publicar l'u d'octubre del 2001, per ser exactes. Sempre he sentit una fascinació especial per la mirada gairebé etnogràfica que Coppola desplega a l'hora de narrar-nos el periple sicilià de Michael Corleone. En aquesta darrera ocasió he arribat al paroxisme tot veient el futur Don triscar amunt i avall, saltant marges de pedra seca i travessant feixes plantades d'olivers i ametllers, arribant a pobles castigats per l'èxode rural i l'envelliment poblacional, amb cartells del PCI empaperant cases abandonades, per finalment enamorar-se perdudament d'Apollonia, una bellesa més grega que no pas italiana.
El paral·lelisme entre el paisatge garriguenc i el sicilià és més que evident. No només us animo a revisar la pel·lícula, sinó que senzillament podeu buscar al cercador d'imatges algunes fotografies antigues de la vida rural i quotidiana de la gent d'aquesta illa, la més gran del Mediterrani. Comprovareu que veritablement compartim un aire de família, derivat d'un mateix marc cultural, lògicament, però també d'un entorn natural equiparable i d'una orografia similar, salvant les distàncies, això sí, ja que a les Garrigues encara no hem vist mai cap volcà, si més no en erupció. El cas és que l'illa està marcada per una aridesa considerable, gairebé extrema, i un règim pluviomètric molt escàs, a resultes del qual ha patit una manca d'aigua crònica, al llarg de la història, que per força ha determinat el caràcter dels seus pobladors. Talment com a les Garrigues, això no ha estat mai cap impediment perquè l'agricultura constituís el sector predominant, ans al contrari: homes i dones han col·laborat per tal de modelar un territori abrupte i fer-lo productiu, optimitzant els recursos a l'abast i seleccionant els conreus més adients.
Com el petit dels Corleone, segurament ens veurem obligats a passar un temps en terres sicilianes, atès que tot just em trobo a la fase inicial d'unes investigacions molt prometedores. Per començar, he trobat una sèrie de documents acadèmics, consultables a la xarxa, que aprofundeixen al voltant del paper de la Cosa Nostra en el sorgiment del moviment independentista sicilià, així com també en el seu marcat tarannà antifeixista, que finalment els va conduir a tenir un paper decisiu en la invasió aliada de Sicília (Fascism, the Mafia and the Emergence of Sicilian Separatism (1919-1943); Separatism, the Allies and the Mafia (1943-1948); Mussolini's War on the Mafia; Studying Mafias in Sicily; etc.). Fet i fet, el règim de Benito Mussolini va atacar les organitzacions mafioses de l'illa com si es tractés d'una qüestió personal, com mai no ho havia fet ningú, amb detencions arbitràries, tortures i execucions sumàries, ja que posaven en qüestió l'autoritat feixista. Així doncs, ja sabeu quina és la nostra oferta: dedicar algunes aproximacions a terres sicilianes... is not personal, it's strictly business!
Per descomptat, no cal que patiu, ja trobarem com lligar-ho amb la comarca i l'etnobotànica. Si cal, mos emboscarem en brolles i màquies.
