En Woltz no era estúpid, era tan sols un home extremadament egoista. S'havia equivocat. [...] Ara havia copsat el missatge. Que malgrat tota la seva riquesa, la seva relació amb el president dels Estats Units i la seva amistat amb el director de l'FBI, un obscur importador d'oli d'oliva el podia pelar. [...] Era increïble. [...] Era de bojos. Volia dir que no podies disposar com volguessis dels teus diners, de les empreses que tenies, que el poder que havies aconseguit no et servia de res. Allò era mil vegades pitjor que el comunisme.
Mario Puzo. El padrí. Edicions 62 (Barcelona, 2001)

l personatge fictici de Vittorio Antonio Andolini (Corleone, 7/12/1982 - Long Beach, 29/6/1955), més conegut com a Don Vito Corleone, constitueix la cristal·lització de diferents membres de la cosa nostra, tots amb els seus trets distintius, encarnats un sol individu: un capo di tutti capi arquetípic, de pel·lícula. Tant a la biografia com en la personalitat de Don Corleone podem distingir elements de Giuseppe Battista Balsamo, membre de la cèlebre Mano Negra, de Frank Costello, de Carlo Gambino, de Lucky Luciano i de Vito Genovese. La novel·la està farcida de referències reals i successos inspirats en la veritat històrica del crim organitzat, així com també de la política nacional i internacional. Hom pot trobar-hi mencions a la Guerra Civil espanyola, a l'ascens dels feixismes o a la Revolució Cubana, així com la participació en la trama de mafiosos reals com Al Capone. En aquest sentit convé destacar un element que plana constantment sobre la trama, quelcom sempre present al llarg de tota l'obra: la Guerra de l'Oli.

L'any 1920, un jove Vito Corleone, juntament amb Genco Abbandando, que acabaria esdevenint consigliere, fundà la Genco Pura Olive Oil Company. Amb poc més d'una dècada d'existència, la flamant empresa ubicada a Little Italy, es posicionà al capdavant de la importació nacional, a la vegada que es convertí en el quarter general d'operacions dels negocis familiars, amb la presència habitual de Salvatore Tessio i Peter Clemenza. La puixança de Genco Oil i l'èxit del clan Corleone acabaria conduint irremissiblement a The Olive Oil War, tal com és anomenada a la versió original en anglès. Aquest element resulta bàsic per situar la novel·la en el seu context real, ja que constitueix una referència explícita a la lluita pel poder entre famílies mafioses italoamericanes que va esdevenir-se a Nova York entre el febrer de 1930 i l'abril de 1931. Ens referim a l'anomenada Guerra de Castellammarese que, malgrat portar el nom d'un tranquil poblet costaner del nord de Sicília, va tenyir de sang els carrers de la ciutat que mai no dorm.

Tot plegat podria semblar una anècdota, gairebé folklòrica, radicalment allunyada de la realitat actual, ja que existeix la temptació de pensar, equivocadament, que avui en dia no trobaríem cap relació entre la màfia i la producció d'oli d'oliva. L'any 2011, però, surt a la llum el llibre Extra virginity: The Sublime and Scandalous World of Olive Oil, obra del periodista d'investigació Tom Muller, que posà al descobert l'existència d'una veritable agromàfia. La cosa és ben senzilla d'entendre quan hom coneix les xifres: 1. La producció italiana d'oli d'oliva és de set-centes mil tones. 2. Itàlia exporta més d'un milió i mig de tones d'oli d'oliva arreu del món. Conclusió, segons paraules textuals del mateix Muller al prestigiós magazine informatiu 60 minutes: el marge de profit derivat de la venda fraudulenta d'oli verge extra pot arribar a triplicar el de la cocaïna. L'any 2015, els set principals exportadors italians (Carapelli, Bertolli, Santa Sabina, Coricelli, Sasso, Primadonna i Antica Badia) foren investigats per adulterar el seu oli verge extra i vendre'l a Amèrica com si fos de màxima qualitat. Aquesta mateixa problemàtica ens la trobem en la producció de vi i formatge, ja que el mercat dels anomenats productes prèmium o gurmet genera un volum de negoci estimat en setze mil milions de dòlars anuals. Un negoci extremadament llépol!