Absorts pels grans temes que ens plantegen diàriament els mitjans de comunicació, van quedant en l'oblit els problemes greus que viu la ciutadania del país i, especialment, el que patim les comarques rurals de Catalunya i, entre aquestes, les Garrigues: la despoblació constant i l'envelliment de la població.

Aquest problemàtica té unes característiques encara més dramàtiques si l'analitzéssim sense mesurar les capitals de comarca i els municipis més grans i els seus efectes, si no s'hi posa remei, poden ser devastadors.

Si comparéssim les dades de cada municipi, la comarca i de Catalunya que ens ofereix l'Idescat, ens escandalitzaríem. Si resseguim l'evolució de la població durant el segle XX i els primers anys de l'actual i si fóssim capaços d'analitzar-la amb objectivitat en podríem treure algunes conclusions que ens servirien per exigir dels governants del nostre país polítiques i accions específiques per redreçar aquesta situació.

La primera davallada demogràfica fou a conseqüència de la Guerra Civil: els assassinats, els morts en combat, les víctimes dels bombardejos i els exiliats van minvar entre un 10 i el 15% de la població. La sagnia següent fou l'emigració vers les ciutats dels anys 50 fins a mitjans dels 70 del segle passat. A partir de llavors hi ha una certa estabilització, però continua un degoteig d'emigració pels sectors més dinàmics, joves i professionals. Durant els anys 90 i els inicis del 2000 l'arribada d'immigrants va compensar les emigracions. Ara, però, amb unes migracions aturades, el dèficit de naixements i l'increment de la mortalitat per l'envelliment tornen a posar de nou el crit d'alarma. Les Garrigues no només minven, sinó que a més envelleixen ràpidament, fet que provocarà a curt termini una nova davallada important de la població.

Les dades ens diuen que a les Garrigues hem passat del màxim històric assolit l'any 1925 amb 32.000 habitants a les 18.975 persones que hi vivim actualment i que, d'aquestes, 2.296 tenen nacionalitat estrangera. Que naixen 124 infants a l'any i moren 228 persones, que emigren més persones de les que arriben i que el creixement total, entre saldo natural i migratori, és negatiu: -5,4 %, mentre que a Catalunya és positiu: +6,42%.

Tenim a les Garrigues, a més, un altre fenomen curiós: hi ha 9.981 homes i 9.114 dones, quan en general és a l'inrevés. Aquesta diferència cal buscar-la no només en la immigració, sinó també en el fet que les dones joves, en tenir un nivell d'estudis més elevat, no troben a la comarca ocupacions on desenvolupar la seva formació.

Moltes vegades hem buscat la responsabilitat d'aquest fet en la manca d'ocupació industrial i en els serveis, en el dèficit d'infraestructures, en l'estat de la xarxa de comunicacions de tot tipus i en la crisi general de l'agricultura que ha estat el motor econòmic de la comarca.

Però no ens hem aturat gaire en la responsabilitat que hi tenen la qualitat i la manca de serveis públics que ens ha de garantir l'administració per tal d'assolir el mateix grau de benestar que tots ens mereixem, vivim on vivim del país.

L'ensenyament, l'assistència sanitària, les prestacions socials en general i en especial l'atenció a la gent gran i a la infància són elements fonamentals per fixar població al territori, per garantir la permanència dels joves i al mateix temps són generadors d'ocupació de qualitat.

Malauradament les Garrigues ha estat la comarca de Catalunya on s'han reduït més els professors de primària en els darrers 8 anys i els professionals de la sanitat es queixen també de l'escassetat de personal per atendre adequadament una població envellida. No pot ser que les utopies evitin de governar, gestionar i resoldre aquesta realitat.

Tots aquells que tenen responsabilitats públiques han de pensar-hi una mica. El problema és difícil i complex de resoldre, però si no ens hi posem d'una vegada, aviat serà massa tard.