Opinió
Albert Vilà

Albert Vilà

La història repetida

Sembla que cada cert temps, com si es tractés d'una maledicció, les Garrigues (i termes propers) pateixen l'intent d'encabir-hi un abocador totalment aliè als residus que genera la comarca. Em venen al cap Juncosa, Maldà, Mequinensa i un altre cop Riba-roja, o dit d'una altra manera, Maials i Almatret.

Deia que això passa com si es tractés d'una maledicció, però les coses no passen perquè sí. Per relatar-ho en positiu, difícilment es projectarà un abocador industrial en pobles amb una agricultura viva, un respecte al patrimoni natural i arquitectònic i una clara aposta pel turisme rural de qualitat com passa en aquesta part de les Històriques.

Ara bé, i si l'amenaça ve de fora? Concretament d'un municipi aliè al Segrià sec però veí, com és Riba-roja, on el projecte turístic gira principalment entorn del riu? No sembla el millor dels projectes col·locar un abocador industrial a escassos quilòmetres del riu Ebre, per molt que et prometin una bitlletada cada any, ni la creació de pocs llocs de treball (en quines condicions? Qui se'n beneficiarà? Serà a través d'ETT, com alguns contractes de treballadors/es de l'abocador de Montoliu?). És molt fàcil veure el que s'hi pot guanyar a curt termini, però no ho és tant veure què s'hi pot arribar a perdre...

També val la pena parlar d'ètica. Segons llegeixo al Som 493, la tramitació de la llicència d'obres per part de l'Ajuntament de Riba-roja es va realitzar amb total secretisme amb relació als pobles de la Ribera d'Ebre, però també als de les Històriques, potencialment més afectats. A aquest se li suma la proximitat de l'abocador als pobles Maials i Almatret, molt més que al de Riba-roja. O l'augment del trànsit de camions a la C-12. I la ja esmentada manca d'encaix d'un abocador industrial en una zona que no genera aquest tipus de residus i amb projectes relacionats amb l'agricultura i el turisme.

Sembla evident que aquest abocador aquí no hi ha de fer res. Caldrà mobilitzar-se.