Fa temps havia escoltat el vostre pare explicant fragments de la història de Catalunya; l'explica molt bé i dona gust escoltar-lo. Sé que a vosaltres us ha anat escrivint petits contes que us ha enviat des de la presó.

Ara vull explicar-vos una cosa que va passar a la Pobla de Cérvoles, el meu poble. Resulta que l'any 1640, a Barcelona, hi va haver un aixecament de pagesos i menestrals que es coneix pel Corpus de sang. Durant un grapat d'anys hi ha hagué guerra entre els exèrcits del rei d'Espanya i les tropes franceses i catalanes.

Quan hi ha guerra sovint se les carrega gent que no la vol, gent senzilla a qui li cremen els sembrats, els roben els animals del corral; molts pobles es queixaven d'haver d'allotjar i alimentar, per força, grups de soldats sense rebre la paga del que menjaven.

A vegades, per haver allotjat tropes d'uns, les tropes contràries els cremaven les cases i mataven gent innocent. Això els passà a uns quants pobles veïns del nostre. Els veïns de la Pobla de Cérvoles al saber-ho, vivien aterrits pensant que a ells podia passar-los el mateix. El 24 de setembre de 1642 el batlle va reunir tothom a la casa de la vila; tots junts demanaren la protecció de la Marededéu de la Jonquera, la imatge de la qual es deia que un pastor l'havia trobat en un joncar.

Vosaltres, Lluc i Joana, porteu el cognom Junqueras del vostre pare. És un cognom molt bonic que es refereix al lloc on creixen els joncs. Si un dia proveu d'estirar un jonc amb les dues mans, potser l'arrencareu; però agafeu-ne uns quants alhora, veureu que no podeu fer-ne seguir ni un.

Un jonc sol es pot arrencar. Una mata de joncs no la mou ningú.

El vostre pare és molt fort, perquè té al seu costat molta gent; cap jutge l'arrencarà.

El vostre pare és tan fort perquè amb la mare i vosaltres dos -Lluc i Joana- formeu una mata de joncs que ningú podrà arrencar.