Opinió
Miquel Àngel Estradé

Miquel Àngel Estradé

Sovint menys és més

He llegit recentment que l'ampliació territorial de la Denominació d'Origen Protegida Les Garrigues ja està molt avançada. Si bé s'ha reduït l'àmbit territorial a què temps enrere es volia estendre, em segueix costant d'entendre la decisió que ha pres el seu Consell Regulador i tinc algunes objeccions per fer-hi. Evidentment aquestes objeccions vull formular-les des del respecte absolut que em mereix la tasca dels seus membres i especialment la del seu president, l'Enric Dalmau, un pagès que estima la terra i el nostre oli amb devoció i que ha esmerçat en la seva defensa i la seva promoció molts esforços. Per tant, és argumentant que vull exposar el meu desacord i no pas desqualificant ningú.

Al meu parer, una denominació d'origen alimentària persegueix garantir la qualitat del producte que empara, singularitzar-lo per tal de diferenciar-lo d'altres que poden competir-hi i vincular-lo a un paisatge, unes tradicions agrícoles i/o unes varietats que puguin definir-lo perfectament i atorgar-li una personalitat que li confereixi el màxim de valor afegit. És a dir, el segell de la denominació garanteix al consumidor que està comprant un producte únic per la seva procedència, de qualitat, amb propietats organolèptiques definides i que representa un territori en el sentit més ampli del terme, que pot incloure una orografia, uns conreus i una cultura agrícola ben específics. Per tant, el comprador no solament adquireix un producte sinó tot allò que l'envolta in acomboia, que li acaba d'atorgar un caràcter inconfusible.

En aquest sentit, la majoria de denominacions d'origen tendeixen a acotar al màxim el territori que representen, per tal de diferenciar-se tant com poden dels competidors. La DOP Priorat ni tan sols abraça tota la comarca que li dona nom i ara estem veient com al Penedès molts productors han fugit de la DOP Cava, massa heterogènia, perquè pretenen singularitzar-se més i incrementar el valor afegit.

Què aporta als seus vins la DOP Costers del Segre? Jo crec que molt poc, perquè allò que abraça és massa divers i ampli. En el mateix sentit, penso que ampliar territorialment la DOP Les Garrigues ni ajudarà a incrementar la qualitat, ni contribuirà a identificar l'oli emparat amb un paisatge i un territori homogenis i ben definits, ni permetrà convertir-lo en un producte més preuat i singular. No hi veig, doncs, el valor afegit que se'n pot traure.

Vull acabar, però, fent un prec al Consell Regulador de la DOP Les Garrigues: que traslladin de nou la seva seu a la comarca, com succeeix d'altra banda amb la resta de DOP, que totes estan radicades al territori que representen. Goso, fins i tot, fer a l'Ajuntament de les Borges, en exercici dels deures inherents a la seva capitalitat, una proposta ben concreta i raonable: que negociï amb el senyor Francesc Riera la cessió del Parc Temàtic de l'Oli, avui sense cap funció, per a aquesta finalitat, que em consta que no solament hi seria receptiu sinó que li estranya que encara ningú s'hi hagi adreçat. Us imagineu aquella formidable instal·lació convertida en la seu de la DOP Les Garrigues i alhora en el Centre Català de l'Oli, concebut com un espai consagrat a la promoció de la cultura de l'oli i a refermar-nos com a màxim referent de l'oli de qualitat dels Països Catalans? Hi veig tant potencial i recorregut, que em fa por que a alguns dels nostres dubitatius dirigents actuals (i no em refereixo pas als de la DOP) els agafi vertigen i malbaratin una oportunitat irrepetible.