Deep ecology has parachuted into our midst quite recently from the Sunbelt's bizarre mix of Hollywood and Disneyland, spiced with homilies from Taoism, Buddhism, spiritualism, reborn Christianity, and in some cases eco-fascism, while social ecology draws its inspiration from such outstanding radical decentralist thinkers as Peter Kropotkin, William Morris, and Paul Goodman, among many others who have advanced a serious challenge to the present society with its vast hierarchical, sexist, class-ruled, statist apparatus and militaristic history.
Murray Bookchin. Social Ecology versus Deep Ecology: A Challenge for the Ecology Movement (1987).
Murray Bookchin (Nova York, 14 de gener de 1921 - Vermont, 30 de juliol de 2006), destacat teòric sociopolític del segle XX, fou l'ideòleg i l'impulsor del comunalisme i el municipalisme llibertari. Autor prolífic i excel·lent orador, Bookchin és -sens dubte- un dels més gran coneixedors ianquis de les vicissituds socials i els esdeveniments polítics que van conduir a la guerra incivil del 36-39. En aquest sentit convé remarcar el clàssic The Spanish Anarchists: The Heroic Years 1868-1936 (1977) -obra que constitueix un referent sobre la qüestió en el panorama anglosaxó- i posteriorment To Remember Spain: The Anarchist and Syndicalist Revolution of 1936 (1994).
Malgrat que l'urbanisme configura un dels focus d'interès més prominents de l'obra de Bookchin, amb títols tan destacats com The Limits of the City (1974) o The Rise of Urbanization and the Decline of Citizenship (1987), convé no oblidar -per tal de fer justícia- que també centrà gran part dels seus esforços a teoritzar sobre l'ecologisme, com no s'havia fet mai fins al moment. És en aquest sentit que -per ésser plenament honestos- se l'ha de considerar un dels pioners destacats d'aquest moviment. La seva obra Our Synthetic Environment (1962), escrita sota el pseudònim de Lewis Herber, fou publicada sis mesos abans que Silent Spring (1962) de Rachel Carson, la qual sovint és titllada de mare de l'ecologisme contemporani. Amb això ja està tot dit, fet i fet, i queda palesa la gran importància i ampli abast d'aquest brillant pensador del segle XX, les idees del qual es despleguen sobre el XXI.
Per tot plegat -malgrat que no sigui conegut per tothom- el llegat de Bookchin ressona més viu que mai, molt lluny de la metròpoli urbanita novaiorquesa, puix no resulta gens difícil trobar l'empremta profunda del seu pensament i llurs teories -convenientment adaptades- en el si de les pràctiques d'avantguarda política desenvolupades pels kurds de Rojava o els zapatistes de Chiapas. Així doncs, encara que pugui sorprendre més d'un, efectivament els Caracoles i les Juntas del Buen Gobierno dels municipis autònoms controlats per l'Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN), així com el confederalisme democràtic propugnat per Abdullah Öcalan, posat en pràctica i defensat per les milícies kurdes de l'YPG-YPJ, (les anomenades Unitats de Protecció), estan fortament influenciats per les idees de Murray Bookchin.
Ara bé, només cal pensar-hi una mica per adonar-nos que resulta plenament racional, lògic i natural trobar-hi aital influència. Murray Bookchin fou un científic social rigorós, pensador llibertari compromès, àcrata incansable i activista anticapitalista de llarga trajectòria, impulsor d'innovadors punts de vista i difusor de teories d'avantguarda en diversos camps, que van de l'urbanisme a l'ecologia social, tot seguint l'empremta de gegants com Jacques Élisée Reclus (1830-1905) i Piotr Alekséievitx Kropotkin (1842-1921). El que resultaria veritablement estrany -posats a dir la veritat- seria trobar-hi la influència d'infants o preadolescents mediàtics, que no se sap gaire bé les passes de qui segueixen, sincerament.
