A més de la tragèdia de les víctimes, la Covid-19, ens deixa una crisi econòmica i social sense precedents que tindrà conseqüències dramàtiques en els sectors més vulnerables de la nostra societat.

Les dràstiques mesures de confinament adoptades per tal d'evitar la propagació de la pandèmia i salvar milers de vides han comportat el tancament de moltes activitats econòmiques, algunes de les quals tardaran temps a recuperar la seva normalitat, altres possiblement hagin de plegari algunes s'hauran de replantejar la pròpia funcionalitat. Tothom és conscient que la normalitat que surti d'aquesta crisi no serà com la que havíem tingut fins ara, però encara no sabem com.

El sacrifici col·lectiu i les mesures adoptades per les administracions públiques eren imprescindibles per contenir la pandèmia, per alleujar la pressió sobre el nostres sistemes sanitaris i, sobretot, perevitar més víctimes i afectats. Ara bé, el desconeixement del virus, de la seva propagació i dels seus efectes ha motivat decisions i ritmes d'actuació diferents, unes amb més encert que altres, que hauran d'ésser analitzades amb tranquil·litat i responsabilitat quan la crisi s'acabi, sabent quetotes elles tenien el mateix objectiu: vèncer el virus i les seves conseqüències amb el menor cost econòmic i social possible, essent conscients, tots plegats, que aquests serien alts.

Avui, quan sembla que la propagació del virus es va contenint, que aviat es disposarà de fàrmacs per al seu tractament i fins hi tot pot ser que alguna vacuna, convé com a societat que ens plantegem algunes qüestions per no reincidir en les mancances que hem tingut. Calreforçar el sistema públic de salut, cal disposar i mantenir una reserva estratègica pròpia de material sanitari, cal un seguiment i control més efectiu de les residències per a la gent gran i cal disposarde millors protocols d'actuació i coordinació sanitària a nivell mundial.

Amb tot, el problema que cal afrontar ara ésresoldre l'impacte econòmic i social. La caiguda del PIBserà alta, però per a molts dels nostres ciutadans la davallada dels seus ingressos ho serà més. Malgrat l'esforç públic per garantir un mínim ingrés vital, molts treballadors assalariats, autònoms i petits empresaris passaran dificultats.

No cal dir que el paperde les administracions públiques-des de la local fins a la nacional, estatal o europea- serà fonamental. La solució d'aquesta problemàtica ha de sortir d'aquestes, però jo voldria, també, veure què hi podem fer nosaltres.Una societat com la nostra no se'n pot desentendre. Penso que tots hem de ser solidaris i saber que ens toca aportar en la mesura de les nostres possibilitats.

És evident que hi ha molts afectats per la crisi econòmica, però també és cert que al nostre país, gràcies al fet que entre tots hem bastit un raonable estat del benestar, hi ha milions de persones amb els ingressos garantits:pensionistes, funcionaris, treballadors d'empreses que han continuat amb la seva activitat, autònoms que han pogut treballar i persones que obtenen rendes de patrimoni, plans de pensions, etc., etc. L'impacte de la crisi no afecta tothom igual i cal també la solidaritat individual per ajudar a resoldre-la.

Em permeto apuntar algunes idees:

• Augmentar la nostra col·laboració i suport a les entitats i ONG que atenen col·lectius vulnerables.
• Les persones que disposen de renda garantida, continuar consumint responsablement, sense temor, pensant que el consum intern és un dels motors de la nostra economia.
• Consumir productes de proximitat, viatjar amb normalitat, gaudir del lleure cultural, renovarutillatge si és necessari; en definitiva,donar suport als col·lectius més afectats.
• Acceptar que les administracions necessitaran més recursos i que aquests no provenen de l'aire del cel, sinó de les aportacions de la societat. Per això cal insistir en l'honestedat i responsabilitat fiscal, personal i col·lectiva.

És hora que tots assumim, també, la nostra responsabilitat.