Catalunya enguany pot produir entre 30 i 35.000 tm d'oli d'oliva. Els anteriors foren, només, la meitat. Malgrat aquest increment, que continuarà per l'augment del regadiu i per les noves plantacions intensives, estem lluny de poder abastir el consum intern que se situa entre les 70 i 80.000 Tm. Tot i això, els olis d'oliva verge extra, que només representen un 30 % de la producció total del país, encara tenen dificultats de comercialització a casa nostra i, d'aquí la preocupació per l'eficàcia de la seva promoció entre els nostres conciutadans.
No deixa de ser inquietant que de tot l'OOVE que produïm a Catalunya, només al voltant del 60 % es ven envasat i la resta ho és a granel, la majoria a operadors catalans, però també a d'altres de fora que l'utilitzen per millorar olis d'inferior qualitat. Dels olis d'oliva verge extra que es venen envasats, més del 90 % ho és en recipients de 5, 3 i 2 litres.
Per les raons esmentades, la feina de promoció s'ha d'adreçar al consumidor de Catalunya, tant en les llars com en l'hoteleria. En aquesta línia, el DARPA realitza un esforç important: la Festa anual de l'Oli que enguany es farà a les Borges, la Guia dels millors Olis de Catalunya, la Fira a Barcelona que se celebra ara, el suport de l'IRTA en els controls i el foment de qualitat, etc., però, al meu entendre, si volem que els OOVE es venguin tots envasats des del seu origen per tal de donar més rendibilitat als productors, hem d'anar a l'arrel de la qüestió, que és l'estancament en el seu consum i la substitució per altres olis diferents, i intentar revertir aquesta tendència.
L'oli d'oliva verge extra és un aliment d'alta qualitat, però de consum diari, i s'ha de vendre en envasos de 5 i 2 litres. No ens interessa fer l'efecte que és un producte car o de luxe a fer servir només en ocasions especials. Naturalment, que en les taules de la restauració s'han utilitzat envasos petits i atractius, com també quan és objecte de regal, però ens equivoquem si pensem que la sortida a la nostra producció pot venir de la venda en envasos de disseny i en estotjos, com un perfum. Aquesta norma té excepcions i sempre serà possible trobar un petit nínxol de mercat per consumidors especials i olis específics, però cal que ser conscients de les seves limitacions.
Per això cal construir un relat adreçat a tota la població respecte a les qualitats i propietats saludables de l'oli d'oliva, com un element bàsic de la nostra cuina, així com la seva vinculació amb el territori i els seus productors. Cal que coneguin la seva procedència i que puguin valorar el treball dels pagesos i la bona feina dels molins que hi ha darrere, i que sàpiguen que el preu que paguen és una part molt petita del cost global de l'alimentació d'una llar. És a dir, un relat dirigit al cap, però també al cor, dels consumidors catalans. La solució és a les nostres mans perquè el consum el tenim a casa.