Dissabte passat vaig assistir a Juncosa a l'acte per celebrar l'entrada de la biblioteca "Josep Preixens" al Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Hi participaren el bibliotecari, l'alcaldessa, la cap dels Serveis de Cultura a Lleida de la Generalitat i el cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura. La biblioteca, ja en funcionament, forma part de la Casa de la Cultura, complex que acull diferents espais culturals i lúdics d'una qualitat, dimensió, bellesa i funcionalitat exemplar.

Durant anys he tingut l'oportunitat d'assistir a multitud d'actes similars i, normalment, les intervencions de les autoritats es mantenen en un to protocol·lari, glossant l'obra o el servei que s'inaugura. D'aquest, però, en vaig retenir, pel seu encertat contingut i reflexions, una intervenció breu i concisa del Sr. Josep Vives, cap del Servei de Biblioteques, que entenc que s'hauria de repetir en qualsevol acte semblant. El Sr. Vives, a qui va agradar molt la Casa de la Cultura i la biblioteca, en especial perquè el municipi té 380 habitants, va voler posar en valor la importància dels impostos que paguem els ciutadans per possibilitar la construcció i el manteniment d'uns equipaments públics de qualitat com aquell.

Efectivament, en l'exercici de les responsabilitats públiques cal fer pedagogia. I cal començar per explicar que, en una societat democràtica, complexa i avançada, els impostos són imprescindibles per generar i mantenir les infraestructures que permeten el desenvolupament econòmic, la cohesió social i territorial i per oferir serveis universals de qualitat arreu del país. Encara que no ens ho sembli i malgrat alguns entrebancs, vivim en el millor dels mons possibles. Europa, al llarg de molts anys, ha construït un estat del benestar, que es basa en tres pilars fonamentals: llibertats polítiques, progrés econòmic i cohesió social. I per mantenir-lo cal una política fiscal progressiva, justa i solidària. No hi ha altra fórmula i els impostos són el mitjà per fer-ho.

Naturalment que és necessari el màxim control i transparència en la gestió dels recursos públics, i per aquest motiu em sembla molt lloable que hi hagi, sovint, el recordatori d'on es destinen. Els ciutadans hem de conèixer què costen els sistemes públics de salut i d'educació, la nostra seguretat, els equipaments públics i el seu manteniment, etc. Recordar-ho en actes públics, encara que siguin senzills, ens obliga a tots a valorar els serveis de què disposem, que no han caigut del cel.