Opinió
A. C. Lo Coscoll

A. C. Lo Coscoll

'Cunyats' garriguencs

Per als no avesats a aquest argot, vagi per endavant que el mot cunyat no fa referència explícita al parent. Els cunyats són una altra cosa. Els podríem catalogar com a tribu urbana com poden ser els punkis, els motards o els friquis. Individus amb gustos, hàbits i llocs de reunió comuns. No subestimeu mai els cunyats tot i el seu pessimisme. No us penseu que són quatre pelacanyes. Són legió.

El cunyat garriguenc es desenvolupa bé a la curta distància, entre copes i tapes, ja sigui a la barra o en sobretaules familiars. Intenta sempre acaparar protagonisme. En cas negatiu, apuja el volum de la veu. Sempre aparca davant del bar. Però si li han fotut el lloc aparca damunt de la vorera. També té el costum de llançar les llaunes buides de cervesa per la finestra del cotxe, perquè "tothom sap que si recicles, després ho barregen tot".

És arquitecte ("aquell magatzem nou caurà a les primeres quatre gotes, falta ciment"), agrònom ("el que és avui dia, les espones de pedra fan més nosa que servei"), entrenador de futbol ("al Messi ja me l'hauria venut"), polític ("si jo manés, l'agutzil aniria més tieso que un pal) i enginyer aeroespacial ("això t'ho arreglo jo amb dos cops de maceta"), tot encarnat en la mateixa persona. El cunyat sap de tot i, evidentment, més que ningú. El món arreglat en mitja tarda entre bafarades de carajillo.

No ha posat mai els peus en una cuina, però el cunyat garriguenc és el que fa la millor cassola de tros de la comarca. Gran amant també de les tapes, més si són gratis. Els del bar del poble no cal que s'hi esforcin, "les millors són les de Casa Armando de Bujaraloz".

També té superpoders. Un dia va collir mil quilos d'olives amb la sarpeta i dos borrasses. I és capaç de creuar les Garrigues amb tractor i per pistes en menys de mitja hora. Una vegada el va posar a 120 km/h en pujada.
Per descomptat, no es posarà la vacuna "perquè ens volen posar un xip per tenir-nos controlats".

Davant qualsevol expressió artística respon amb "un xapo a cadascú els donaria jo". Comenta les actuacions en veu alta, intentant aportar algun acudit que superi l'invitat i creï una nova atmosfera on ell esdevingui l'estrella. El seu objectiu vital és menystenir i contagiar el pessimisme. En definitiva, el cunyat és per definició un renegat de la cultura. Intenteu evitar-lo.