El 20 d'abril passat, al CAMP de Juneda va ser l'escenari de la setzena convenció de l'ACPC, en què va destacar la presència de Rafael Nadal, periodista i escriptor de renom, àmpliament reconegut i guardonat. Durant l'esdeveniment, Nadal va abordar el tema de la memòria, il·lustrant el discurs amb històries que van fer més accessible i atractiva la seva exposició. Joan Cal, que va ser director durant molts anys del diari Segre, va emfatitzar la importància de les narracions i les històries com a elements fonamentals en la comunicació.

Podem dir que una narració genuïna sempre és una solució, tan valuosa com una aixada, un martell o un tornavís. Aquestes eines, malgrat la seva utilitat aparentment limitada, ofereixen una seguretat universal. El mateix passa amb les històries. Tots hem experimentat alguna vegada el seu valor performatiu i providencial en situacions difícils: quan la pregunta d'un nen ens deixa sense paraules, quan el plor desconsolat d'algú necessita el nostre consol, quan la crueltat amenaça les nostres vides, sempre recorrem a històries, ens submergim en un relat, recordem un conte.

La resposta a un clau és un martell; la resposta al problema de l'amor és la romança del Comte Arnau; la resposta al problema del Mal és Moby Dick; la resposta al problema de la condició moderna és La Metamorfosi de Kafka. Una història autèntica és una operació material, un èxit de bricolatge: s'ajusta a la nostra ment com un caragol en la seva rosca, o com un botó en un trau. 

Les males històries, les falses històries, com les apologies morals, els contes pedagògics o les novel·les de tesi, són precisament aquelles que, en lloc de ser una solució, intenten proporcionar una solució que, com totes les solucions, resulta inevitablement massa clara, és a dir, interessada. En canvi, les històries veritables són una solució, encara que no sabem quina, i a vegades ni tan sols sabem a què.