En haver fet el tomb de l'any torna, perenne, l'Aplec de Primavera del Castell del Remei. I en aquesta nostra cultura, els aplecs són trobades festives en ocasió d'alguna romeria a una ermita o en ocasió de celebracions de caràcter popular -en el sentit que apleguen gent-,  que és la voluntat de la programació, cada any més ambiciosa, que ens presenta l'Aplec del Castell, la primera voluntat del qual és, però,  de fer-la reviure, aquesta finca que ha estat enclavament estratègic a la plana d'Urgell i que avui acull el celler més antic del país, a més a més del Castell de finals del XIX i del santuari, en plena natura de vinyes, d'arbredes i de llacs. Però si per alguna cosa excel·leix, el Castell del Remei, és per haver estat la colònia agrícola més important de l'època.

I avui, en aquest nou segle, la modernitat fa que el nou i el vell convisquin i siguin motiu d'atracció per a un públic familiar que, distint i distant, aquest diumenge, dia de la Mare de Déu de Montserrat, hi trobarà automodelisme i modelisme naval, vehicles històrics, al costat d'obra exposada d'artistes contemporanis de la Col·lecció de Josep Lluís Escuer: Picasso, Dalí, Miró, Tàpias, Plensa, Warhol, que permet, i que vol ser, una mirada al segle XX. Però no només. L'Aplec del Castell programa altres llenguatges a més a més del de les arts plàstiques, com la fotografia, que també hi té espai, i la literatura: en una conversa entre Xavier Macià i Núria Perpinyà sobre els seus darrers llibres, Miceli i El cos invisible. Però tanta grandesa d'art no pot no estar acompanyada de degustacions de vins dels Cellers del grup Tomàs Cusiné, d'un mercat d'artesania, de firetes i jocs infantils i d'un concert coral, al migdia, amb el Virolai. Tot molt noucentista. Tant, que fins i tot es convida a assistir-hi vestits de blanc, per fer més versemblant l'ambient de començament del XX. No pas per enyorança de temps passats, sinó per recrear un temps d'un país. La història que ens ha fet i que hem fet.