Amb motiu del reconeixement de Fill Predilecte de Lleida a Josep Vallverdú per part del Paer en Cap de la Ciutat, llavors Miquel Pueyo, l'octubre de 2020 a la nau Central de la Seu Vella, acte en el qual ens van confiar a Josep Lluís Carod-Rovira i a mi les semblances de l'escriptor i del professor, respectivament, i amb Rovelló com a fil conductor de la commemoració, la seva obra més coneguda (Premi Folch i Torres 1968), i poesies del seu primer llibre de versos, Poemes del gos, en el seu torn d'intervenció, per als agraïments, Vallverdú va llegir una carta adreçada al Rovelló, que comença dient-li: "Poc em pensava, quisso, que et trobaria en un indret tan solemne i majestuós com la Seu Vella de Lleida! I, mira, jo hi pujava perquè el Paer en Cap m'havia dit que em farien Fill Predilecte de la ciutat; les ciutats consideren els habitants que hi han nascut com a fills, i alguns d'aquests homes o dones, per la feina ben feta que els Ajuntaments pensen que han desenvolupat en una llarga vida, són distingits amb el nomenament de Fill Predilecte. Perquè ho entenguis, d'entre tots els gossos que hi ha al món jo me n'estimo un per damunt dels altres, ja veig com remenes la cua, tu ets el meu gos predilecte. Ets un trapella, tu ja sabies que dins la cerimònia eres un dels personatges més destacats, jo no ho sabia; a mi, els que preparaven l'acte m'havien dit: 'tindràs una sorpresa', i la sorpresa eres tu!..."

D'ençà d'aquell Premi Folch i Torres i amb més de trenta edicions, tantes moltes traduccions al francès, al castellà, a l'eusquera, al rus o a l'italià, entre altres, aquest referent de la literatura juvenil catalana i tot un clàssic de La Galera per a moltes generacions de lectors, aquesta tardor passada ha tornat en nova edició del mateix segell editorial amb el títol El retorn de Rovelló, amb unes precioses il·lustracions i amb aventures d'aquest nou segle. I ha estat en la presentació d'aquest Retorn, al costat de Pema Maymó, directora editorial de La Galera, que Vallverdú ha tancat cicle literari i s'ha acomiadat, perquè els anys li ho demanen, de la vida pública. Per a ell, ara, vida reposada; però el quisso, que no pari!