La segona quinzena d'octubre, viscuda darrerament com una primavera d'hivern, obre la porta a castanyes i panellets, que vol dir Tots Sants. I Tots Sants ens fa córrer a la immortalitat del llorer per als nostres immortals absents. Tonem també a l'Espriu de Cemetiri de Sinera, el de "quina petita pàtria encercla el cemetiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res més, excepte l'ombra viatgera d'un núvol. El lent record dels dies que són passats per sempre". Per això Joan Vinyoli es pregunta, en vers, "què significa, en veritat, tenir records?", i Gregorio Luri destaca que com que la mort només parla d'ella mateixa per la boca dels vius, és un sentiment diferent el que sentim i vivim en funció de com ens afecta en la nostra intimitat.

I és d'aquesta seva intimitat que Josep Vallverdú escriu que després de la mort de la seva mare, "les altres morts que he vist ja les he inserides dins una mena de pietosa mecànica social, i han petrificat en el record, des d'on algunes, ara i adés, llancen una guspira al gresol de la meva emotivitat. Han estat, sí, unes altres morts, la de la mare fou una mica la meva, i al mateix temps la certificació que el vincle umbilical s'havia romput del tot, i que havia de volar sol, i que tots els consols que trobaria, sumats, no valdrien pas l'impossible miracle de fer reviure aquell ésser únic".

I entre les recents novetats literàries que tracten la mort, fan de molt bon recomanar La mort de l'altre de Teresa Ibars, en edició de Comanegra, i Llum de tardor de Francesc Pané, en segell de Pagès editors, en prosa i en vers, respectivament. I si tirem molt enrere, Sèneca, en una de les Lletres a Lucili diu que si la mort "cap sofriment o cap temença comporta és defecte del morent, i no pas de la mort, car en ella no hi ha pas més molèstia que després d'ella". I aquesta molèstia després d'ella és el dol que ens toca viure d'aquells que perdem i de qui vivim aquest dolor de dol, que segons quin no s'esborra mai, primer, i, el record, sempre. Perquè com deia Joan Margarit "els records guarden l'essència de la vida".