Ens ha visitat per sorpresa el dimoni disfressat d'apagada general i tots hem vist el que passa quan fallen les coses que crèiem segures. El tall de llum del 28 d'abril va equiparar els informàtics més neguitosos amb la nena de l'exorcista. Diuen que l'apagada és un problema del sistema... que traduït al seu idioma vol dir que encara no han pogut culpar ningú amb gorra i un tornavís a la mà, ni tampoc cap becari, és a dir, que caldrà "estudiar-ho en profunditat". Una sort per als directius que cobren bons sous.

Pel que fa a la classe política, és ben clar que solament saben la solució dels problemes quan no governen ells.
Els que vivim als pobles vam aguantar el dia bastant desconcertats, però els que ho van celebrar plenament foren els intel·lectuals més pessimistes, infatigables bufadors de les trompetes de l'Apocalipsi, que aquesta vegada endevinaren el caos bíblic per obra i gràcia del col·lapse en les comunicacions, els transports, internet... i, com era previsible, tot amanit amb un bon raig d'ineficàcia, suposicions i psicosis diverses.

Mireu, quan fèiem "la mili", almenys podíem atribuir les desgràcies al sergent o al "cabo primero". A semblança dels records de la "mili", tindrem l'aventura dels gigawatts perduts per tamborinar durant dies fins que els nostres nets fugin de nosaltres farts i avorrits. 

De moment cap govern no té a ningú amb nom i cognom a qui acusar; per tant, la patata calenta circularà entre les companyies elèctriques i algun bocamoll d'aquells que sempre tenen a punt per si l'han de menester... és clar que també poden "sortir de manilla" amb una contundent proposta: modernitzar la xarxa elèctrica i pagar-ho amb un increment a la factura de la llum. 

Els fidels més afligits que no aixequen cap són els apòstols de la Visa i del diner virtual (a més dels missioners de les criptomonedes), que han caigut de la trona i s'han penedit de no disposar d'uns euros a la butxaca per pagar el cafè i l'entrepà del mal dinar. Durant dies faran cara de resignació, és a dir, la forma més dissimulada d'emprenyament.

No tot han estat infortunis. Gràcies a l'apagada hem sigut alumnes de primera fila en una classe magistral on hem après que vivim massa dependents dels sagrats telèfons mòbils i de la tecnologia de pantalles, i que afortunadament durant el caos no han augmentat els delictes. Ens podem felicitar entre nosaltres perquè un cop més evidenciem ser una societat madura. Aquest tall d'electricitat ha estat un mestre i un examinador inexorable..., potser amb el temps li estarem agraïts.

I, per acabar en pau, pensem que, d'aquesta pèrdua de 15 gigawatts, el Rector de Vallfogona i el seu escolanet n'haurien fet una bona història.