Ningú s'imaginava pas que pogués arribar a passar, almenys la gent a peu de carrer que no té per la mà com funciona una xarxa elèctrica tan extensa. En l'era de la hiperconnexió que vivim, sembla que en aquesta matèria el país encara va amb una sabata i una espardenya. A mi em va agafar fent la compra, de sobte es va quedar el supermercat a les fosques. Per sort en un altre vam poder acabar de fer-la, i va ser aquí quan vaig començar a sentir que la incidència afectava a tota la península Ibèrica. Els experts van apuntar a les energies renovables i als sistemes d'estabilització inexistents com a causes d'aquesta apagada històrica, però dubto molt que en traguem l'aigua clara.

Ara bé, m'agrada pensar que per unes hores a les ciutats van experimentar el que amb més i massa freqüència passa als pobles. Estar apagats i desconnectats no és una novetat, malauradament, i aquests "kits de supervivència" ja fa temps que els tenim llestos. Espelmes, llanternes, menjar, aigua... Les reserves acostumen a ser-hi, la ràdio analògica era una mica més difícil, però a les cases antigues hi ha de tot.

Al final, què n'hem après de tot això? Que estàvem acostumats a tenir llum i connexió arreu per fer-ho tot i no estàvem preparats per quedar-nos sense. Anar sempre amb el mòbil a la mà per fer-nos la vida més fàcil està bé, però tenir diners en efectiu a la cartera és essencial en situacions com la que vam viure. Que estem excessivament connectats i necessitem saber al moment si la nostra família o amics estan bé, han arribat a la feina, en surten... Abans es vivia amb més tranquil·litat (i bons aliments). I això va ser per a mi aquesta apagada, el moment perfecte per descansar la ment, agafar un bon llibre i perdrem durant unes horetes entremig de paraules i històries.