Arriba el temps de collir olives i és inevitable pensar que hi ha una cosa que ha marcat sempre la nostra identitat: la manca d'autoestima i creença en el que som i fem. Vivim en una terra dedicada a l'agricultura que sap fer bé la seva feina, encara que malauradament cada vegada siguin menys els i les joves que decideixin quedar-s'hi. En aquest temps hauríem de sentir orgull, omplir-nos-en, treure pit, però sovint no ens ho acabem de creure o no sabem defensar-ho prou bé.

Darrere de cada productor i cooperativa d'oli d'oliva verge extra hi ha dedicació, esforç i una manera de fer que ha unit diferents generacions. En definitiva, una història i una cultura que cal donar a conèixer perquè els consumidors valorin el nostre producte. A més, a la comarca hi ha olis que guanyen premis arreu del món, reconeixen la seva qualitat a fora, però i aquí? Queda feina per fer. Així doncs, l'oli nou i les fires que es fan per donar-lo a conèixer haurien de ser alguna cosa més que un aparador comercial, una excusa per fomentar l'autoestima col·lectiva i posar en valor la feina de qualitat que hi ha al darrere.

En aquest sentit, a escala mundial, ja sabem que els italians ens porten avantatge i de fa temps. Saber explicar per saber vendre, aquesta seria la clau? Molt fàcil d'escriure, però més difícil d'aplicar, pensaràs. Tanmateix, si mirem al nostre voltant, hi ha iniciatives que ens poden servir com a referents: l'enoturisme. I sí, ja es treballa l'oleoturisme i és un bon camí a explotar. Cal apostar-hi, perquè a través d'una bona experiència es pot arribar a un nou públic que busca aquest tipus d'esdeveniments. Només posant-nos davant del mirall podem veure el que hem aconseguit i el que ens queda, perquè si nosaltres no ens ho creiem, ningú ho farà. Ens comencem a omplir d'orgull?