Opinió
Joan Martí

Joan Martí

Quan la intel·ligència artificial entra al dormitori

La frontera entre l'ésser humà i la màquina s'està desdibuixant en l'àmbit més íntim: el desig sexual. Darrere d'aquesta revolució hi ha la lobòtica, disciplina emergent que convergeix robòtica, biologia i psicologia per crear companys artificials que transcendeixen la funció mecànica. Ja no són joguines sexuals, sinó entitats capaces de companyia sofisticada i profundament personalitzada.

El progrés és extraordinari. Els científics han recreat la calor i textura de la pell humana amb hiperrealisme desconcertant. Aquests androides estan recoberts de teixits sintètics que no només semblen pell, sinó que la imiten en sensibilitat. Tenen temperatura corporal i simulen respostes fisiològiques d'excitació, com inflamacions suaus en certes zones, emulant fidelment la resposta humana.

L'autèntica revolució, però, rau en la ment. Aquests robots disposen d'intel·ligències artificials que aprenen i recorden. No obliden mai un aniversari, memoritzen la cançó preferida, el tipus de xocolata, de flors o d'estil de roba. Es converteixen en l'acompanyant perfecte, sempre atent, sempre disponible i lliure dels conflictes i imperfeccions de les relacions humanes.

Aquí la lobòtica deixa de ser només tecnològica per esdevenir un fascinant dilema filosòfic i social. Què passa quan aquestes màquines generen vincles afectius amb els humans? Poden ésser estimades? I la seva resposta simulada, per convincent que sigui, pot considerar-se una forma de relació?

El debat està servit. Per a alguns, si una persona troba consol, companyia i satisfacció en una relació amb un ésser artificial, sense dany clar per a ella ni per a tercers, no hi ha raó per rebutjar-ho. Benvingut sigui el joguet sexual ultraperfeccionat que pot alleujar la soledat o ampliar les experiències humanes. La tecnologia ha arribat a un grau de perfeccionament tan altíssim que el seu ús es presenta com una elecció personal més.

Més enllà dels avenços tècnics espectaculars, aquesta nova realitat ens obliga a reflexionar sobre la naturalesa de la intimitat, l'amor i allò que realment ens fa humans en l'era de les màquines intel·ligents.