L'1 d'octubre de 2017 vam ser protagonistes de l'exercici de radicalitat democràtica, de sobirania popular i de dignitat col·lectiva que mai s'havia dut a terme. Continuàvem el camí del mandat rebut a les darreres eleccions. La Mesa del Parlament vam convocar ple pel dia 27 d'octubre i es va començar a redactar i pactar la proposta per a la proclamació de la República Catalana. El dia anterior, i després de molt debat, tot estava preparat per iniciar el ple.
Aquell vespre, ja tard, vam rebre un missatge del president convocant-nos de bon matí a Palau. Es preveia alguna alteració. La nit es va fer llarga i l'endemà entràvem amb la incògnita viva.

Tot esdevenia transcendent aquells dies. Totes les negociacions amb l'Estat espanyol havien fet fallida i cap intermediari havia aconseguit indicis d'acord. Avisats de la situació real, es va proposar anul·lar el ple i convocar eleccions, i es va iniciar un reguitzell d'intervencions diverses, propostes i també retrets... La polèmica estava servida i, per la meva part, quedarà dins les parets de Palau tot el que es va dir o no es va dir aquell matí.

Jo ja marxava quan em van avisar que el ple se celebraria tal com estava programat i no es convocarien eleccions. En iniciar la sessió plenària vam demanar una urna: volíem votació secreta per tal de protegir els diputats. Els funcionaris del Parlament ja havien sortit de la sala, veient perillar la seva feina. 53 diputats havien deixat els escons com a protesta. Un dels juristes em va prevenir de no continuar o de no utilitzar l'urna i emetre vot en veu alta.

Les circumstàncies van fer que fos jo qui recollís els vots en mà, i aquells moments esdevingueren uns dels més inoblidables de la meva vivència: el fet de mirar els ulls de tots i cada un dels diputats que m'entregaren el vot.
Des d'aquí, el meu reconeixement per a tots i totes, massa sovint oblidats!

70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc, aquests darrers pactats i calculats per tal que no es donés per fet qui havia votat en un sentit i es fessin imputacions personals, i més quan els vots negatius es van ensenyar públicament.
Mai no van estar imputats els diputats i diputades per aquest vot, i de facto no ho podien estar per la inviolabilitat en vot i idees, però es preveia, com així va succeir, que aquesta prerrogativa no es respectaria.

Una hora després, el Senat aprovava l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, es va dissoldre el Parlament i es destituí el president de la Generalitat i els consellers del Govern.