Aquell divendres d'octubre tot estava previst i preparat. No puc desvetllar l'indret però remarcaré que no ens va rebre ningú. Entràrem en un hotel on teníem preparades viandes i habitació. L'endemà vam assabentar-nos que l'hotel era tancat al públic. Estava ple, van dir a una família que va entrar per allotjar-s'hi. La nit era freda i, amb tot, no ens vam ni adonar de la finestra entreoberta de l'habitació i gairebé ni vam dormir.

L'endemà l'esmorzar era llest i tots ells, els "PERE's", estaven allí. Vam passar el dia atenent les tasques que calia fer. Cap a la tarda, vaig poder parlar amb un membre del Govern, la qual cosa ja ens va deixar tranquils, segurs que Govern i Mesa del Parlament serien allà, si més no la gran majoria, encara que no tots… Va ser llavors quan em vaig acomiadar de fill i jove sense saber quan els tornaria a veure. El meu home s'havia quedat a casa, hi havia persones per cuidar. Em van venir a buscar amb un cotxe i recordo fer tombs i tombs abans d'enfilar el camí cap al bosc i això feia que no sabés on era ni on anava (ara sí que ho sé, fa un parell d'anys ens hi vam retrobar uns quants).

En arribar a la masia ens vam començar a localitzar. El sopar era llest i hi havia unes persones per atendre la nostra acollida, d'aquí i d'allà disposats a ajudar en tot... i més… Va ser una mica més tard quan vam saber que havien tingut molt a veure en la protecció i arribada de les urnes l'1 d'octubre. Foren hores emotives i transcendents que vam voler copsar en una fotografia recuperada passat un temps i, que serà, sens dubte, el testimoni de qui hi havia i de qui no hi era. Les apropiacions de diferents moments d'aquells dies, també les hem palesat.

Ben entrada la nit i de retorn a l'hotel vam tenir una trobada, se'ns va dir que Europa no ens recolzaria i ens oferien diferents propostes per acollir-nos a l'exili. Alguns van decidir marxar i altres vam decidir tornar. Jo ho vaig fer l'endemà, que era diumenge, acompanyant dos consellers i amb el suport de persones que ens vigilarien la frontera per no tenir problemes. Vam parar en un poble fronterer i cap a la tarda es va produir una trobada a casa del president, a qui tothom esperava al camp de futbol de Girona per veure el partit però ja no hi va ser present.

En el nostre camí de tornada vam canviar l'itinerari previst per l'afluència viària i en separar-nos s'obriren interrogants que no vaig resoldre fins temps després, quan vaig poder anar a veure'ls. Eren a presó...