Ala primera fotografia que vaig veure de Paulino Masip, s'hi observa un home d'una cinquantena d'anys, prim, alt, vestit amb una elegància discreta. Els trets del nas, dels llavis, de tota la cara són fins i una mica esborradissos. Una certa calvície dona pas a un front ample i llis. Els ulls, entristits, sembla que mirin lluny, com si hi busquessin alguna cosa perduda.
Masip havia nascut a la Granadella el 1899, i era el segon fill d'una família de la vila que, al cap de pocs anys, es va establir a Logronyo per fer-s'hi càrrec d'un negoci que hi havia obert un familiar. El noi hi va fer els estudis de Magisteri i, al mateix temps que s'interessava pel periodisme i la vida política, sempre des d'una perspectiva liberal i progressista. El 1928, amb la muller i les filles, es trasllada a Madrid, on entra en contacte directe amb polítics i escriptors destacats, com Manuel Azaña, Eduardo Casona o Cipriano Rivas Cherif. Hi treballa en diversos diaris, i arriba a ser director d'El Sol, un dels més prestigiosos dels anys trenta. Durant la Segona República, Masip dona a conèixer com a dramaturg, i estrena peces com La frontera -representada al teatre Cervantes el 1932- que obren un camí renovador en el teatre espanyol de l'època.
Amb l'esclat de la guerra de 1936, l'escriptor segueix el govern de la República, primer a València i després a Barcelona. Hi dirigirà el diari La Vanguardia durant uns mesos de 1938. Exiliat el 1939, s'instal·larà a Mèxic, i hi escriurà, per sobreviure, una setantena de guions de pel·lícules d'èxit -entre les quals, algunes protagonitzades per Mario Moreno Cantinflas, un còmic molt popular a l'època. D'altra banda, publicarà comèdies, llibres de contes i dues novel·les: La aventura de Marta Abril (1953) i sobretot El diario de Hamlet Garcia (1944), una història ambientada a Madrid -just abans i durant els primers mesos de la guerra, se centra, i es concentra, en la vida ordinària, aparentment anodina, d'un professor de filosofia.
A parer meu hi ha diversos motius que fan d'aquest relat una gran novel·la. En trio solament tres: la capacitat de Masip per crear l'atmosfera física i psicològica que envolta de Hamlet Garcia, un home sovint abstret i sempre dubitatiu; l'agudesa amb què el novel·lista descriu els canvis que la guerra, que es va acostant a la ciutat, provoca en l'esperit del protagonista, i la subtilesa i la precisió en el dibuix de les personalitats d'alguns personatges decisius -Daniel, Adela, l'adolescent Eloísa i altres. Paulino Masip va morir a Mèxic el 1963. Potser llavors ja havia trobat on posar els ulls.