Ala Declaració de Ponent que va fer públic el moviment "Pobles Vius, defensem la terra" parla en un sentit ampli de tot un ventall de projectes que són un reflex d'un model econòmic i colonitzador del món rural que no sembla tenir aturador. Un a un s'han anat estenent pel territori i, a la vegada, han sorgit associacions, plataformes i entitats que han procurat informar de l'impacte que poden tenir des de l'àmbit mediambiental però també econòmic i social. Els arguments per la seva implantació sovint fan referència a les alternatives energètiques, a una millor gestió dels residus -valoració energètica- o altres subtileses oratòries que es pregonen repetidament per qualsevol mitjà. 

Ha quedat en un segon terme el veritable missatge reivindicatiu referent a la qualitat de vida, en un sentit ampli, en el món rural com un valor en si mateix. Una declaració que fa esment de la natura i la cultura ben present en els pobles i els paisatges que resten vius i ben presents en el dia a dia. D'una pagesia que li permeti gestionar les seves terres en la diversitat i la viabilitat. També té en compte la qualitat de vida en un sentit saludable d'acord amb uns serveis adequats i un entorn net de contaminants de tota mena. I dels pobles, un a un, amb la seva comarca han de tenir la capacitat de decidir i ordenar el territori sense condicionants imposats, d'acord amb un reequilibri territorial.

Aquesta mirada més àmplia té una nova dimensió que supera sobradament l'intent de presentar aquest moviment com un rebuig puntual i aïllat de cada projecte sense tenir una alternativa viable, sense un projecte de territori. Cadascuna de les reivindicacions son part d'un conglomerat que cada dia té més cos per donar vida a l'entorn rural. 
Aquest és el missatge.