Fa uns anys, quan va començar la guerra d'Ucraïna, semblava que el món s'aturava. Tothom en parlava, tothom es posicionava, tothom compartia imatges i opinions. Ara, quatre anys després, la guerra continua enquistada, sense una sortida clara i amb conseqüències devastadores. Malgrat això, ja mai obre els telenotícies.

Mentrestant, ha esclatat un altre conflicte, aquesta vegada a l'Iran. Bombardejos, represàlies, morts civils, tensions globals... tot això en qüestió de dies. Un conflicte que no ha aparegut del no-res, sinó que ve d'anys de tensió acumulada i d'un equilibri internacional cada cop més fràgil. I, tot i això, la sensació és que ho mirem amb una certa distància, com si ja ens haguéssim acostumat a conviure amb la guerra. Potser el problema és aquest, que ens acostumem. Ens acostumem a veure imatges de destrucció mentre esmorzem. Ens acostumem a sentir xifres de morts com qui parla del temps. Ens acostumem a canviar de tema al cap de dos minuts perquè hi ha alguna cosa nova que crida més l'atenció. I així, sense voler-ho, la guerra passa a formar part del soroll de fons, però no ho és.

Darrere de cada titular hi ha persones que feien vida normal, aquí al costat de casa o a l'altre costat del Mediterrani. Que anaven a treballar, que quedaven amb amics, que tenien plans. I de cop, tot això desapareix, no per una decisió seva, sinó perquè algú, en algun lloc, ha decidit que la guerra és una opció.

No entraré a valorar qui té raó o qui no, tot i que és evident que el petroli i els calés són denominadors comuns de molts conflictes internacionals. Des de fora, és fàcil simplificar conflictes que són molt més complexos del que sembla. Però sí que hi ha una cosa bastant evident: en totes les guerres, mai ningú guanya, tothom hi perd.

És veritat que no podem aturar els conflictes, però sí que podem evitar normalitzar-los. No convertir-los en una notícia més i maleir-los només al passar per caixa a la gasolinera. Ha arribat el dia que la guerra ens sembla normal; no només hem perdut la capacitat d'indignar-nos sinó també la fraternitat universal. Alle Menschen werden Brüder, wo dein sanfter Flügel weilt.