L'altre dia vaig veure un reel que representava gràficament a què dediquem les hores de la nostra vida. Una persona que arribi als 90 anys aproximadament en passarà entre 25 i 30 dormint. Dit així impressiona bastant, però simplement és perquè dormim prop d'un terç del dia. 

Per altra banda hi ha els anys de formació i professió que es mengen també una pila d'anys, justament per això és tan important trobar una ocupació que ens ompli.

Però el que realment em va impactar del vídeo era el càlcul de les hores que arribem a dedicar a les xarxes socials. Hi ha molta gent jove que hi passa quatre hores al dia. Quatre hores semblen poca cosa, però acumulades al llarg d'una vida equivalen a uns quinze (15!) anys sencers mirant una pantalla.

El mateix vídeo comparava aquest temps amb altres activitats. Per exemple, explicava que aprendre a tocar el piano i dominar l'obra sencera d'un compositor requereix menys hores. O portat al terreny excursionista, fer els 212 tresmils dels Pirineus, suposant que cadascun d'ells requereix un cap de setmana sencer, representa menys d'un any acumulat de vida. Quantes coses hem dit que ens agradaria fer però sempre les deixem per a més endavant? Aprendre idiomes. Escriure. Llegir més. Fer esport. Tocar un instrument. Viatjar. Passar més temps amb la família o els amics. Al final, moltes vegades no és només falta de temps, sinó també la incapacitat de protegir-lo.

No puc reprovar les xarxes socials perquè jo mateix les utilitzo cada dia. Tenen coses bones; ens informen, ens ensenyen coses noves, ens connecten i fins i tot ens poden inspirar. Però també tenen una capacitat brutal d'absorbir hores sense que ens n'adonem. Entres cinc minuts a mirar una cosa i en surts quaranta minuts després sense recordar ni què has vist. 

Sempre recomano posar un límit als dispositius perquè, a la que faci 5 minuts que mires, per exemple, a l'Instagram, t'avisi; amb aquest petit truc es pot baixar la mitjana dràsticament i, sense esforç, es pot dedicar el temps a coses més importants. 

Hem d'aconseguir que les xarxes socials siguin una forma d'interconnexió i creixement personal i no un una xarxa que ens atrapi i ens aïlli de la societat.