Durant centenars d'anys les persones sempre havien viscut entre els animals. A l'actualitat sembla ser que són els animals qui s'han hagut d'adaptar a viure entre les persones. Ah, però no tots ho han aconseguit, i no perquè hagin mort, sinó perquè els ha passat una cosa pitjor: s'han extingit, han deixat d'existir per sempre. La raça humana és capaç de justificar-ho tot amb l'excusa de la globalització.

Sant Jordi no està en perill d'extinció, però la llengua dels nostres padrins i padrines va descaradament en aquesta direcció. La involució cultural de l'espècie humana ens fa creure que voler viure en la nostra llengua és voler imposar-la. Que aprendre en català a les escoles és discriminar la llengua veïna. Que si amb el castellà ja podem viure a Catalunya, per què necessitem el català? Total, si gairebé tot està dictat en castellà! I és clar, sempre hi ha algú disposat a imposar el castellà per dret constitucional.

Doncs molt de compte perquè la llengua dels nostres padrins es prepara per no morir, tot i saber que la bèstia grossa d'aquí al costat se la mira amb la boca oberta i unes tisores d'esporgar a cada mà. Qui fa què per evitar l'extinció del català? Sí, fem molt bé de facilitar l'aprenentatge del català tot i saber que no el necessitem per viure a Catalunya. I doncs, on el necessitem el català? Ah!

Podem allargar la mort de la nostra llengua observant la seva vulnerabilitat, però hauríem d'evitar-ne l'extinció. Motius no en falten: per cohesió social, per usar-lo quotidianament, pel blindatge de la immersió lingüística, per a la integració lingüística efectiva, per la riquesa literària, per normalitat cultural, per identitat, per poder viure en català a Catalunya… Però, seguim esperant el definitiu suport institucional. Bona diada de Sant Jordi!