Sembla que mai n'hi ha prou de parlar i escriure sobre la manca de pagesos, ramaders i pastors que puguin gestionar com cal el territori i, a més, puguin viure de la seva feina essent reconeguts com a actius socials, estructures d'estat i amb un plus de benefici econòmic, social i cultural per a tots plegats. Els incendis ens posen el mirall al davant cada vegada, però qui caldria que ho entomés mira cap a una altra banda i sembla que no hi ha ningú que defensi de manera clara un model de país en què la gestió del territori, que pateix un abandonament inqüestionable, retorni a aquells que millor poden fer-la perquè el volen habitar.

Difícilment adjudicar a empreses que tenen com a objectiu prioritari el benefici pot donar uns resultats òptims. No saber què es porta entre mans i només estar pendent de si surt a compte econòmicament o no, no aporta res a un model de societat amb valors de preu just, equilibri territorial i mediambiental, sense caure en "paperots" que només ens tapen el bosc. Fa temps que es qüestiona que les adjudicacions públiques per fer feines pròpies es facin a empreses externes, de manera que qui guanya el concurs o l'adjudicació és qui presenta el preu més baix. Naturalment, hi ha uns compromisos per part de qui guanya l'adjudicació, però molts cops no tenen el seguiment adequat per part de l'administració pel que fa al seu compliment, encara que aquesta pugui tenir una responsabilitat subsidiària. Al final, pot sortir més cara la salsa que els caragols si no es fa aquest seguiment.

Habitar un territori vol dir viure de manera habitual en un lloc determinat, fet que comporta tenir-ne cura i establir mecanismes de benefici col·lectiu. És molt diferent d'ocupar, que significa apoderar-se d'un lloc o d'un territori i que comporta una actitud extractivista, i no pas de manteniment, planificació i gaudi per a tothom.