Ja fa trenta-quatre anys que tinc casa al Vilosell i cada cop penso que va ser una de les millors pensades que vàrem fer. Aquella decisió de tenir casa a un poble com el Vilosell ha estat una bona vacuna contra una mentalitat exclusivament urbana i la recuperació de la ruralitat que mai he perdut, amb una simbiosi que per a alguns ens és motivadora precisament per aquesta connexió entre dos mons que conviuen i que molts cops s'ignoren o només s'aprofiten l'un de l'altre sense una visió conjunta per a una vida millor.
Poder parlar amb algú que realment fa de pagès o de pastor i un altre que gestiona pressupostos d'una administració i un altre que culturaleja i a la taula del costat escoltes com es fa un plat amb la verdura de temporada, m'agrada. Ep! I ara entra el pregó que ens fa callar a tothom, esdevenint comunitat sonora.
En aquells moments alguns dels nostres coneguts varen fer el seu segon espai, a la platja o a la muntanya, el nostre va ser un pacte prop de la platja i de les muntanyes de Prades i la Llena, a més del volgut Montsant, va ser una acció pensada i estimada que amb el temps ha esdevingut una troballa i que ara, i a més del paisatge, és la barreja que hi ha entre la gent del poble i les persones que ens hem arreplegat al voltant d'aquest petit però eixerit poble de les Garrigues.
No sempre fer cap a un poble per desconnectar de la ciutat dona resultats positius i els que ho fem hem de tenir clar que sempre serem forasters, fet aquest que a mi personalment no em molesta gens, ja que no deixa de ser una veritat absoluta. La base és que la gent del poble s'estimi i se senti orgullosa del seu poble i siguin posseïdors de valors humans universals i siguis acceptat com a part de la seva comunitat tal com ets i amb tot allò que podem aportar i a l'inrevés.
Portes obertes i xafarderies controlades és una bona recepta. Sense deixar al marge el fet que a la mateixa comunitat "indígena" també hi ha més o menys acceptacions i simpaties. Així que amb un agraïment etern a la conservació que han fet i fan d'un poble com el nostre (amb permís), el Vilosell, que ens genera una sensació que pot ser extrapolable a altres pobles de les Garrigues.
