En començar el setembre, tothom té al cap la tornada a una certa normalitat i, doncs, a l'escola. El curs passat va acabar ben escalfat i el que comença, després d'un estiu massa calorós, sembla que, amb l'alçada del teló, no s'abaixarà la temperatura de l'ambient, ja que, ara per ara, ni s'ha desconvocat la vaga del primer dia lectiu ni s'han obert prou portes per airejar-lo i trobar-hi espais de diàleg.

Ja fa massa temps que les i els docents demanen més recursos humans i econòmics, i la millora en la gestió llur. Molts es queixen d'un sistema educatiu dissenyat qui sap si en algun despatx amb aire condicionat i butaques ergonòmiques; amb la connivència subvencionada de fundacions, institucions, plataformes i empreses tecnològiques que o bé hi han posat cullerada o bé han nodrit un mercat garantit amb aparells i metodologies innovadores -sense més bons resultats que diguem-.

L'escola s'ha trobat amb massa fronts oberts: un currículum versemblantment devaluat -fruit de reformes i contrareformes-, la burocratització feixuga o l'atenció a necessitats per a les quals, sovint, ni el mitjà físic ni la preparació professional no poden donar respostes prou satisfactòries. Les parets de l'aula, abans curulles de mostres d'un treball constant i d'un esforç individual i col·lectiu s'han vist, d'uns anys ençà, mudades amb pissarres digitals -condemnades, ara, a l'ostracisme- i de missatges emocionals amb notes adhesives de colors ben llampants. Afegim-hi com l'activitat docent i els aprenentatges han estat envaïts, com diu sempre un company de feina, per deu mil patums de projectes i plans, a voltes, aliens a la importància i la dinàmica del que és essencial.

Els docents, en tot això, han de fer mans i mànigues per tirar endavant el vaixell perquè, diguem-ho clar, són ells els que són a la sala de màquines, els que atenen els passatgers (alumnat i famílies) diàriament i han de donar estratègies a les exigències d'una societat cada volta més complexa; acompanyats malauradament d'una sensació de solitud i manca de suport per totes bandes, inclosa l'administració i el sistema educatiu mateix, com sovint recorda el Dr. Alonso Puig. En fi, la tornada porta tronada.