Un popular i divertit personatge arbequí que entre altres ocupacions negociava  amb qualsevol producte que li queia a les mans va patir, durant els anys 70 del segle passat, un petit problema amb la justícia. En aquella època el comerç dels cereals estava totalment intervingut per l'Estat i, qui en comprava de sota mà, sigui a joves que feien "llunes" o persones que necessitaven els diners a bitllo-bitllo i no podien o volien esperar-se a cobrar els "negociables del Servicio Nacional del Trigo", era perseguit per les autoritats franquistes.

Va estar detingut un parell de dies i, fetes les pertinents diligències, el jutge el va deixar en llibertat amb càrrecs. El vaig trobar uns dies després i, en preguntar-li com li havia anat, em va contestar amb una frase genial que, com totes les seves, he retingut sempre: "Josep, en aquest país la justícia no te llei!"
Quantes vegades hi he pensat! Certament el poder judicial, els jutges i l'administració de justícia, ocupen milers de professionals que cal suposar, en la seva majoria, independents, justos i responsables, però també és cert que determinades decisions d'alguns jutges i òrgans judicials són difícilment comprensibles i fins i tot algunes, manifestament injustes.

El Poder Judicial, com els altres poders de l'Estat, està sotmès a la Constitució i a les lleis. Els jutges, com qualsevol persona, disposen de conviccions morals i ideologia, però aquestes per mantenir la seva independència s'han de quedar fora del jutjat, però mai en pot quedar al marge la seva subjecció a l'ordenament jurídic, perquè aquesta és la base de la seva responsabilitat.

Per això es fa difícil entendre que alguns jutges i magistrats no acatin, ni respectin, les lleis que democràticament s'han aprovat pel Poder Legislatiu. Aquestes normes es poden recórrer al Tribunal Constitucional per si vulnerin o no la Constitució, però no es poden desobeir, precisament per aquells qui tenen l'obligació d'aplicar-les. 

Per altra banda, la independència judicial no és una patent de cors, que permeti la persecució política d'aquells amb qui es discrepi i, tampoc, com assenyala l'art. 395.1 de la LOPJ, els jutges en exercici no poden adreçar als poders, autoritats i funcionaris públics, felicitacions o censures pels seus actes, ni participar en actes o reunions públiques que no estiguin convocades o autoritzades pel Consell General del Poder Judicial.
Malgrat siguin minoritàries, malauradament, durant els darrers temps hem vist posicionaments i sentències judicials que grinyolen pels quatre costats, perjudicant la bona la imatge de la justícia i generant una desconfiança en un poder que és fonamental per garantir l'estat de dret i el bon funcionament de la democràcia. Criticar-les amb respecte forma part d'un dret fonamental que tenim tots els ciutadans, perquè en el fons el que desitgem és una Justícia subjecta, com ho estem tots, a la Constitució a les Lleis.