El món educatiu s'ha posat novament en marxa. La problemàtica persisteix amb força perquè no es comparteix la diagnosi del conflicte. Suggereixo tenir clara la finalitat de l'educació: aconseguir l'excel·lència educativa i formativa per a tothom. Per fer-ho, us proposo acceptar dues premisses: si un sistema educatiu només és bo per als alumnes de famílies benestants, no és un sistema excel·lent, és un sistema exclusiu. I cal acceptar que la immigració no és l'únic factor que provoca una "discriminació per dalt". Com en qualsevol àmbit de la vida, l'èxit de l'educació depèn de la solidesa dels seus fonaments i, en el model actual, passa per dotar els equips docents de més recursos, més professionals i una millor formació. Una inversió que cal canalitzar cap als entorns que més ho necessiten. Anem més enllà!

Ens cal actuar per combatre la segregació i deixar de tenir "escoles gueto". I estaria bé que l'alumnat que arriba a tots els centres a meitat de curs o sense conèixer la llengua vehicular tingui a l'abast un pont per no frustrar-se ni rebaixar el nivell acadèmic de l'aula ordinària. Es tracta de finançar la complexitat. També de trencar amb el prejudici que "diversitat és igual a menys nivell". Per aconseguir-ho, fer codocència: en lloc de tenir un sol mestre a l'aula, millor dos o tres professionals treballant junts. Ajudaria molt que l'escola actual incorporés de forma estable educadors socials, psicopedagogs i mediadors culturals que atenguin les necessitats emocionals i socials que afecten el rendiment acadèmic. Tothom, famílies, professionals i polítics, hem de treballar al servei de l'aprenentatge de l'alumnat i ajudaria disposar d'autonomia curricular als centres. L'excel·lència educativa uneix equitat, qualitat i inversió. Com ho tenim a les Garrigues? Bon debat!