Sembla que no hi ha cap llei que obligui els diputats a donar explicacions o a respondre davant els seus votants. De fet, les lleis diuen precisament el contrari. I com sabem, els ciutadans votem les sigles d'un partit i no les persones directament.

Per tant, si volem saber què han fet els nostres representants, la vertadera pressió s'ha d'exercir de forma col·lectiva i digital durant el mandat. Però auditar la política a través dels laberints de la transparència institucional o del teixit civil no és gens fàcil. Tot plegat ens aboca a la fiscalització de darrera hora per decidir l'únic que ens queda: el vot. Una decisió que esdevé un autèntic calvari a causa d'uns circuits d'informació opacs, partidistes i sovint poc objectius.

Ens aniria millor si els electes diputats haguessin de rendir comptes directament? No ho sabrem mai! Doncs, què farem el 29 amb el panorama actual? El meu vot anirà directament a la garsa garriguenca, animal que ha demostrat el seu altruisme pur tal com ens diu la investigació del rescat dels arnesos duta a terme amb la coetània garsa australiana. Els investigadors van col·locar a les garses un petit arnès amb rastrejador per estudiar els seus moviments. L'arnès era gairebé impossible de treure. En qüestió de minuts, les altres garses del grup van començar a ajudar de manera coordinada les companyes afectades, picotejant les corretges fins a alliberar-les totes (revista Australian Field Ornithology 2022).

Per combatre la desinformació, us proposo llegir faules: en lloc de projectar qualitats humanes en els animals, mirem d'imaginar el món des del seu propi entorn. Potser aquest exercici d'empatia natural ajudaria els diputats electes a desconnectar de la seva bombolla, conèixer la nostra realitat i tenir-nos més presents. Vagi bé el 29.