Se'n parla en aquest número, se n'ha parlat i sembla que plou. Com que la construcció de l'embassament de l'Albagés inundava la pista que fins llavors comunicava Cervià i l'Albagés pel marge dret del riu Set, el 2012 es va construir una pista per l'altra banda, pel marge esquerre. Té un recorregut una mica més llarg perquè ha d'anar esquivant valls i barrancs i està asfaltada, i tot molt bé tret que... arribant a Cervià, els darrers dos quilòmetres van quedar per asfaltar!

És una història que aviat farà 15 anys que dura. Cap administració superior hi posa remei amb l'argument que ha de travessar un tram de zona inundable (precisament a les Besses), com si no hi hagués multitud de vies que es troben en aquesta mateixa situació. Vet aquí que algunes carreteres tenen l'estranya mania de travessar valls, fondalades i barrancs (sense sortir de les Garrigues en trobaríem unes quantes, i no es pot dir que siguem una comarca especialment plujosa).

I és que de dèficits de connexió de les Garrigues n'hi ha uns quants. Però potser aquest és el més clamorós, ja que, a diferència de la major part de vies de la comarca, que discorren en sentit nord-sud, aquest ho fa en sentit contrari, est-oest. Completar aquest tram permetria comunicar el cor de la comarca, la seva part central, amb la zona est en la qual hi ha l'accés més allevantat de l'autopista, a l'Albi. L'Albagés, els pobles del voltant i els de vall Major, històricament més aïllats, es plantarien a l'Albi i d'allà cap a Tarragona i Barcelona de manera molt més ràpida.

Donar solució a aquests dos quilòmetres, que és una mesura pràctica, també és treballar contra el despoblament. I és molt trist que un o dos petits ajuntaments s'hagin de trobar sols lluitant per una acció d'una transcendència que depassa clarament el marc municipal i que mirat des del punt de vista econòmic, és irrisòria.