En altres temps sovintejaven els ajuts econòmics de particulars i d'institucions religioses per cursar estudis eclesiàstics als seminaris. De vegades, en gaudien joves amb una vocació incerta perquè la família hi veia la possibilitat d'un ascens social. No sabem exactament quina mena de seminarista va ser Miquel Capdevila, nascut a Juneda el 1887, afavorit amb una beca creada per un oncle seu, sacerdot. Sigui com sigui, els anys al seminari van posar els fonaments, relativament sòlids, de la formació de Miquel Capdevila, i que ell, que no va acabar mai els estudis, va saber millorar i ampliar.
Sembla que fent el servei militar a Toledo, hi va descobrir la pintura del Greco, en particular, i les arts plàstiques, en general. Es començava a interessar, doncs, per l'art plàstic, una de les qüestions que, anys després, tractaria com a publicista en diaris i revistes. Perquè Miquel Capdevila va ser, per damunt de tot, un notable publicista i un bon articulista polític. Tenia la gràcia de tractar amb un estil fluid i un gran sentit de l'amenitat assumptes artístics, històrics, literaris, costumistes molt diversos. D'altra banda, ja havia demostrat que era un articulista combatiu i polèmic en la defensa dels valors i els interessos de la Lliga Regionalista i el catalanisme conservador. Ho havia fet evident el 1918 i 1919, els dos anys que va dirigir el diari El Pallaresa, de Lleida, molt proper a la Lliga. Però també a les pàgines de La Veu de Catalunya, de la qual va ser redactor en cap, i en altres publicacions periòdiques. Sens dubte, la carrera de Miquel Capdevila com a periodista va culminar en aquella aventura curta -escapçada per la guerra-, però tan atractiva que va ser el diari vespertí L'Instant, que ell va dirigir.
Durant la guerra es va mantenir en un discretíssim segon pla -diguem-ho així-, i un cop acabada es va adaptar a les condicions que el franquisme imposava tal com van fer, altrament, la major part dels homes més o menys significats de la Lliga. Llavors Capdevila va anar publicant articles a la revista Destino i va ser molts anys editorialista d'El Noticiero Universal. Els seus millors articles continuaven tenint gràcia, lleugeresa i elegància, però el seu bon temps havia passat definitivament.
El 2016 l'editorial Fonoll va tenir l'idea encertadíssima de publicar una selecció d'articles de Miquel Capdevila d'entre 1918 i 1936. Ara estaria bé d'editar-ne una altra que n'abastés tota la trajectòria, fins a la mort el 1953.