Opinió
Jordi Prats

Jordi Prats

Oli, formatge i botifarra

Diumenge, a la fira de l'oli de Maials, l'oli es va vendre com mai. Cues a les parades i cares contentes. També va passar per la fira el no tan honorable Jordi Pujol, va arribar puntual, suposo que no devia baixar d'Andorra. Les xifres oficials diuen que la seva visita es va traduir en un increment de vendes del 3%!
I és que, a més d'oli, la gent comprava formatge, botifarra, torrons, i ningú no regatejava. Una bona botifarra d'obrador, un formatge de pastor o un tarró amb bona ametlla es paguen sense discutir, perquè saps què compres, qui ho fa i d'on ve. En canvi, amb l'oli encara hi ha qui compara la nostra garrafa amb la d'oferta del súper, com si fossin el mateix.

El problema, però, no és la fira. El problema és l'oli que encara queda als dipòsits de la campanya passada, que s'haurà de vendre a granel i a preu de saldo. El superintensiu de regadiu també ha arribat a Maials, i ara les oliveres en filera conviuen amb les de secà de tota la vida. Més quilos vol dir menys qualitat? No ho sé. Però sí que em pregunto si és viable quedar-se a mig camí entre el secà que fa 500 quilos per hectàrea i el superintensiu que en fa 10.000. Si juguem a la lliga de la quantitat, sempre hi haurà algú més gran i més al sud que en farà més i més barat.

L'altra opció és la qualitat. Menys litres, però més preu. Això vol dir vendre millor, explicar-nos millor i, sobretot, creure-hi. Tenim una DOP, cooperatives centenàries i un paisatge d'oliveres que molts voldrien per a una postal, però sovint ho venem amb la timidesa de qui demana un got d'aigua en una casa aliena: per si de cas molestem. Si la fira demostra que, quan la gent ens coneix, compra, potser el que ens falta és que ens coneguin més enllà de diumenge. Si una botifarra pot tenir nom i cognoms, una ampolla d'oli de Maials també.

Potser cal deixar de pensar en quilos i començar a pensar en valor. Les Garrigues no seran mai Jaén, ni falta que fa. El nostre tresor no és la quantitat, és la diferència. Al final, en això de l'oli passa com amb els polítics: n'hi ha molts de barats, però els bons, els de veritat, costen de trobar. Això sí, millor que no tinguin cap herència pendent d'explicar.