Durant els darrers 15 anys, les Garrigues s’han centrat a reclamar una justa millora de les intracomunicacions, és a dir, la interrelació entre els nuclis de la comarca, especialment entre la part nord i sud, o dit d’una altra manera, entre les Garrigues Altes i Baixes, cosa que en gran mesura passava per enllestir trams de la carretera C-233. Avui, a punt d’engegar-se la millora del darrer tram pendent, la Granadella - el Soleràs, aquest objectiu es va completant.

A nivell d’accessibilitat exterior o intercomunicació, el pas de la carretera N-240 –que, futurament podria arribar a ser una via d’alta capacitat amb la construcció d’una autovia o, més directament, mitjançant l’alliberament de l’autopista AP-2– garanteix una comunicació regional fluida. Queda, però, una tercera escala per resoldre: la comunicació amb les comarques i nuclis de població més directament veïns i amb els quals la relació natural que correspon per distància (i que fluïa normalment mentre va durar la tracció animal) és impedida per una xarxa obsoleta.

Feliçment, és en vies d’arranjar-se la sortida d’Arbeca vers l’Urgell per Belianes. Però roman una matussera connexió entre Granyena i Torrebesses, que avorta l’accés ràpid entre les Garrigues Administratives i les Històriques, l’enllaç entre les Garrigues i la Conca de Barberà per la pista del Vilosell i Vallclara, o la via que ajunta o –atès el seu estat lamentable– separa, l’Espluga Calba dels Omells de na Gaia, notícia en aquest número. Són vies que servirien per vertebrar un espai centrífug, no centrípet com a la pràctica resulten els vials amb els pols econòmics regionals, principalment Lleida. La circumstància administrativa de ser carreteres a cavall de comarques o províncies diferents les duu a un terreny de prioritats de tothom i alhora “de ningú”, que en desdibuixa la responsabilitat i en fa difícil la demanda conjunta. Però això no rebaixa la necessitat per al territori en tan que potencial espai econòmic comú i de relació.