Tres notícies albiren una vitalitat econòmica latent a la comarca. Un conegut celler de la Pobla de Cérvoles ha celebrat un esdeveniment de característiques estratosfèriques destinat a la promoció dels seus vins a gran escala. A la qualitat cultural de l’acte cal sobreposar l’objectiu de difusió al màxim nivell del producte i el paisatge associat. En segon lloc, cal destacar la jornada sobre el cultiu de la tòfona a Bellaguarda i a Tarrés, no tant pel caràcter tècnic, sinó sobretot per l’existència d’un sector incipient de pagesos que han apostat per un cultiu amb perspectives de futur que de ben segur que es comencen a materialitzar a partir del moment que algú hi creu i es planteja un treball rigorós i ben tutelat. I tercerament, una notícia aparentment intranscendent des del punt de vista econòmic, però que no ho és gens, com és la caça del primer trofeu de cabirol. Aquesta espècie –reintroduïda el 1995 al massís de Prades– s’ha anat assentant al sector més aforestat de la comarca i pot constituir una oportunitat cinegètica de primer ordre per als municipis beneficiats. La típica alternança de bosc i conreu dels termes garriguencs en determina una particular aptitud per al creixement i dimensió de les banyes, la qual cosa augmenta el valor que s’assigna a les peces i l’estatus dels caçadors que potencialment poden interessar-se pel destí cinegètic “Garrigues”. Aquestes notícies es complementen amb la notícia econòmica central de la creació d’un molí d’oli de certa dimensió a Arbeca per part d’Agrolés. Aquest és el tipus d’iniciatives que els poders locals han de mimar i en les quals han de centrar llurs energies. Ara que es parla a tot hora de “la confiança dels mercats”, el seu èxit és el germen d’altres que vindran en el sentit que, del seu resultat, en depèn que els emprenedors potencials perdin la por a fer realitat els seus somnis. I no dubtem que, sense emprenedors, un territori no és més que un espai físic a mans del millor postor.