"Avinguda d'aigües extraordinàries mai vista ni oïda contar a persona alguna". Amb aquestes paraules encapçalava el rector de la Floresta, Lluís Gaya, el relat de destrucció i mortaldat sobre la riuada que havia escombrat el poble la nit del 22 al 23 de setembre de 1874. Hi van morir 10 persones. A les Borges es van comptabilitzar 14 difunts. Als conjunt de municipis de les Garrigues en van ser 56, sent la segona comarca amb més víctimes després de l'Urgell.

La tràgica rubinada de Santa Tecla es va saldar amb 575 morts arreu de Catalunya i un impacte igual de brutal sobre les construccions i les infraestructures. El terç sud-oest del país encara recorda relats i llegendes de la que és la segona tempesta més mortífera de la història de Catalunya. Aquest setembre, coincidint amb els 150 anys d'aquell episodi, un equip de la Universitat de Lleida (UdL) en va voler recordar i reconstruir la potència amb cinc xerrades, una de les quals a Cervià de les Garrigues el passat 24 de setembre. També s'ha publicat un llibre que en recupera les marques. La Floresta instal·larà una placa commemorativa. 

Una suma desgraciada de factors
La reconstrucció hidrològica i meteorològica apunta que la rubinada de Santa Tecla de 1874 va ser causada per una llevantada, un fenomen que més tard s'anomenà gota freda, i que els últims anys ha tendit a prendre el nom de DANA: una bossa d'aire fred xocà amb les masses d'aire càlid presents sobre la península i el Mediterrani. A diferència d'altres episodis similars, que solen afectar un àmbit territorial més limitat, aquesta tempesta superà les serralades Litoral i Prelitoral i va descarregar en una àrea molt més gran.

Les capçaleres del Francolí, el Sió, l'Ondara, el Corb, el Set, el Montsant o el Siurana, amb conques fluvials petites, es desbordaren de forma ràpida i sobtada. També hi va haver inundacions destructives a l'Anoia, al Besòs i a rieres del Barcelonès i del Garraf. A això s'hi van sumar altres factors com la nocturnitat, que va desconcertar els veïns i va anul·lar la capacitat de reacció coordinada, les construccions de tàpia o el context polític. Les escomeses carlines eren freqüents durant la vigent Tercera Guerra Carlina, i el tancament de muralles dificultà els socors dins i fora dels nuclis urbans. 

Limnimarques al Molí Nou de Cervià de la rubinada de Santa Tecla i de la DANA del 2019. (Foto: F.I.)

Danys als pobles i als molins 
Els testimonis escrits a la comarca sobre la rubinada de Santa Tecla són escassos. Sí que queden, en canvi, referències materials que exposen els nivells als quals va arribar una aigua carregada de sediments i de troncs que durant aquella nit va baixar amb força pel Set, la Femosa o la Vall Major a Granyena. Els molins fariners hidràulics foren els que més en patiren les conseqüències, com queda constància per les anomenades limnimarques, les línies i creus que assenyalen l'alçària de la crescuda. 

El 1971, quan s'acostava el centenari d'aquella tragèdia, el geògraf reusenc Josep Iglésies va recollir tota la informació que va trobar en la premsa i en els arxius sobre què havia passat aquell 1874. Ara, l'estudiós Feliu Izard li suma imatges. La "mestressa de les riuades", com havia sigut anomenada, el "monstre", com la referia a Cervià l'investigador de la UdL Carles Balasch, deixà rastres de fang a tots aquests molins, a més de les cases dels pobles. Gràcies a aquests senyals, l'equip de la UdL va poder estudiar el cabal pic de la rubinada a Tàrrega, la ciutat més perjudicada, i estimar que va ser de 1.190 m3/s. L'aigua va pujar fins a vuit i nou metres en poca estona en alguns llocs. Les marques al Set podrien ajudar a un nou estudi. 

L’estudiós de Granyena Mateu Esquerda indica una limnimarca en un molí del terme (Foto: F.I.)

El florestí Fèlix Martín, que és qui havia rescatat els quaderns parroquials del poble, detallava en un estudi com les vies del tren a la vall de la Brugosa, a Vinaixa, que feia poc temps que s'havien instal·lat, patiren danys. El recent estrenat Canal d'Urgell també resultà afectat.

Les narracions familiars d'aquella nit són similars. Es diu que a Vinaixa, els baixos de les cases es van inundar i que les famílies van haver de pujar els animals al primer pis. A la Floresta, el rector Lluís Gaya va deixar per escrit que una de les famílies s'havia hagut de refugiar al corral, que estava més elevat, i així es pogueren salvar, mentre que n'hi hagué que perderen les reserves d'oli que tenien emmagatzemades i d'altres pertinences, quan la riuada no se'ls endugué tota la casa.

A Cervià s'explica que una partida carlina s'aixoplugà a la cova de les Gralles. Un d'ells, natural del poble, en sentir el cruixir de la canya xisca de la riba per la força de la riuada, s'adonà que estaven en perill i intentà convèncer els companys que no era un lloc segur. No està clar quants el seguiren. Ell salvà la vida però molts dels guerrillers moriren ofegats o arrossegats pel cabal furiós. Com aquests, molts cadàvers aparegueren lluny d'on havien estat atrapats per l'aigua. Algun veí de la Floresta fou trobat mort a les Borges. Algun altre, com algun borgenc, va acabar al terme de Juneda. A les poblacions de costa, els dies posteriors a Santa Tecla els pescadors trobaren molts ofegats al mar.

Fins i tot allí on les torrentades no causaren víctimes ni grans danys l'impacte psicològic fou enorme. El rector de Puiggròs anotava: "A la una de la matinada comença a oir-se el terrabastall dels trons i tot seguit es posà a ploure amb molta fúria. La pluja va mantenir-se torrencial fins a les sis de la matinada. Van caure moltes tanques de tàpia de corrals i tothom va anar a l'església a fer pregària perquè acabés aquell "diluvi universal". Pel mossèn de la Floresta era "un dels càstigs enviats de Déu Nostre Senyor pels nostres pecats, les maldats i profanacions dels dies festius i blasfèmies contra Ell". L'aiguat fou apocalíptic.