Reportatge

Els ‘quarteraires’ del segle XXI

La campanya de l'oliva necessita mà d'obra que reforci els agricultors i els seus treballadors fixos de tot l'any. La mecanització del camp ha canviat enormement la fesomia i els tempos de la collita, però els temporers són una realitat que no sembla que hagi de desaparèixer del tot. Ha canviat el perfil, això sí. Avui són principalment persones d'origen magrebí i subsaharià les qui es despleguen per les finques. De la mateixa manera, l'allotjament als pobles on treballen és molt minoritari, respecte a les dècades anteriors. 

Xavier Franch

Comparteix

Qui més qui menys recorda o  ha sentit a parlar de quan els pobles garriguencs s'omplien de famílies i de colles de quarteraires per collir les olives. Històricament, s'hi instal·laven durant uns mesos procedents del País Valencià, de les Terres de l'Ebre, de Fraga, o del Baix Segre, a més de grups de gitanos.

Llavors, la campanya es feia tota amb sarpetes, borrasses i bancs per arribar a les branques més altes. D'aquells temps no en queda pràcticament res. La mecanització i els nous models intensius de plantació, derivats del reg i de la maquinària recol·lectora, han transformat completament la collita. Ara és molt més ràpida i necessita molta menys gent a peu de finca. Tot i això, una part dels agricultors continua contractant treballadors per a aquestes feines. 

La campanya de l'oliva es troba als antípodes de la de la fruita dolça. És així per calendari, per la diferència en la magnitud de la contractació i per l'interès que genera, molt més reduït. Tot i els canvis en la forma de treballar d'avui en dia, molts pagesos coincideixen que els cal mà d'obra que reforci les seves possibilitats. "De gent, sempre se'n necessitarà" apunta un agricultor de la Granadella. Hi té a veure que a no tots els trossos s'hi pot entrar amb vibradors o veremadores, que les olives no sempre cauen a la primera, i que els pagesos actius i més joves cada cop porten més terres.  

(Foto: A.M.)

Manca de dades precises
Calcular el total de temporers que es contracten per l'oliva és gairebé impossible. Una part important dels agricultors tenen treballadors tot l'any, que complementen quan arriba la campanya amb collidors addicionals. Aquests solen ser els mateixos cada hivern i això fa que ja no passin pels sindicats pels tràmits burocràtics. A banda, és fàcil trobar cartells i missatges als pobles que colles que s'ofereixen.

Unió de Pagesos explica que la xifra de contractes que tramita és ínfima, irrellevant. ASAJA, per la seva part, assenyala que la campanya 2024/2025 va realitzar 350 contractacions a Ponent. La major part van ser a Maials i Bovera, a més de Llardecans i altes punts, segons el president d'ASAJA Lleida, Pere Roqué. Tot i que les entitats agràries remarquen el control d'Inspecció de Treball, la normativa existent en aquest àmbit i el bon fer dels seus associats, diverses fonts apunten que el treball en negre continua sent una realitat gens menyspreable. És impossible, però, dimensionar-lo.

El cap de la sectorial de l'olivera de JARC, Joan Calam,  indica que la necessitat de temporers "depèn una mica de cada poble i la seva realitat". A la zona de Bovera, diu, "tothom té gent", per exemple. Josep Maria Barrull, membre de l'executiva de l'oli d'Unió de Pagesos i responsable estatal de l'oli de la Unió d'Unions, traça una línia entre regadiu i secà. En el primer és més habitual comptar amb treballadors de temporada. Al secà, les collites minses ho fan innecessari i inviable econòmicament.  

Necessitats molt concretes
Atès que la majoria de l'oliva la cullen les màquines recol·lectores, els pagesos preguntats identifiquen tres grans necessitats. D'una banda, repassar les finques per on han passat anteriorment els vibradors i d'on no ha caigut tot el fruit. En segon lloc, atacar aquells arbres que no es poden treballar amb la maquinària, però que igualment es gestionen i tenen una producció suficient. També hi recorren els propietaris de finques que no disposen de prou xarxa familiar i que, per tant, no podrien arribar sols a tota la producció.

Un cop acabada la campanya, la poda és un altre període en què es requereixen mans complementàries. Molts pagesos també recorren a temporers. Algunes veus, com la del president de la cooperativa de Cervià i de la DOP les Garrigues, Enric Dalmau, ressalta, però, que "el gran problema és que no hi ha gent especialitzada, i fa falta personal qualificat".

El terme quarteraire per designar els temporers ha perdut tota vigència. Havia pres forma perquè els treballadors cobraven a tant la quartera, una mesura antiga. Avui, part dels temporers van a jornal i cobren per hores, però també n'hi ha que van a preu fet i que reben la liquidació d'acord amb els quilos recollits. 

(Foto: X.M.)

Major mobilitat dels treballadors
Les últimes dècades, els migrants d'origen magrebí i subsaharià s'han convertit en la principal mà d'obra temporera a les Garrigues. També hi ha treballadors romanesos i de l'est d'Europa que sovint ja viuen als mateixos municipis o altres de Ponent. Tot i que són una minoria, en alguns pobles continuen mantenint el vincle històric amb algunes colles de gitanos. 

En el passat, els temporers feien estada a les poblacions on passaven la campanya. En l'actualitat, tot i que també n'hi ha alguns que s'hi allotgen, la mobilitat és major. Els collidors es desplacen diàriament des del seu lloc de residència, que sol ser a Lleida o als pobles fruiters del Segrià, fins als trossos. Segons les entitats agràries, el més habitual és que els temporers de l'oliva enllacin campanyes, fins i tot per diferents punts de l'Estat espanyol.

"El que no volen és parar", apunta Pere Roqué, d'ASAJA Lleida. Josep Maria Barrull, d'UP, afegeix que l'allotjament de treballadors als pobles i en masos "es pot dir que s'ha acabat", tot i que "com a molt algú puntual" encara ho faci. Joan Calam, de JARC, posa sobre la taula un altre indicador d'aquest canvi de tendència en l'arribada dels temporers a les Garrigues: "Els bars estan buits", observa, a diferència de dècades abans, quan les finques i els locals bullien de moviment.

L'excepció que trenca la norma
La Granadella és, potser, l'únic poble que escapa d'aquest paradigma. Entre finals de tardor i principis d'hivern, s'hi viu un lleuger augment de població vinculat a la campanya de l'oliva. Joves migrants d'origen magrebí s'instal·len al municipi amb l'objectiu de treballar durant uns mesos en aquest cultiu. L'alcaldessa, Elena Llauradó, diu que "hi ha molta activitat agrícola i de pagesos joves i molt moviment en aquest sentit".

El que era un fet normal de la rutina local, l'any passat va assolir un punt crític, derivat d'un "efecte crida". Van arribar molts més temporers del que era habitual i l'ajuntament va detectar persones dormint al ras i també al vehicle. Llauradó remet a l'alberg municipal, que està obert i reservat per aquest col·lectiu durant els mesos de tardor i hivern, alhora que destaca que "hem fet molta pedagogia perquè això no pot ser".

En aquest sentit, reclama als pagesos que necessiten treballadors que "els han d'atendre" i afirma que hi havia agricultors d'altres municipis de les Garrigues Altes que passaven pel poble a recollir-ne. La Diagnosi migratòria del Consell Comarcal de les Garrigues ja apuntava que la problemàtica de l'habitatge a nivell comarcal s'intensificava en aquests contextos de campanya agrícola i que això afegia complexitat als desafiaments en aquest àmbit.    

La campanya de l'oliva a les Garrigues s'ha transformat radicalment l'últim mig segle, però malgrat la centralitat de la maquinària i dels nous models productius, continuen fent falta mans. Els nous quarteraires són una realitat cada cop menor, però que no sembla que hagi de desaparèixer del tot. 

L'alberg de la Granadella, tres campanyes a mig gas

El mes de novembre del 2022, l'alberg municipal de la Granadella va obrir per primera vegada per acollir temporers de l'oliva. N'eren els primers ocupants, fins i tot abans que els primers turistes, que van arribar-hi l'estiu del 2023. El govern municipal d'aleshores va considerar que davant la demanda de treballadors per aquesta campanya, l'equipament podria combinar l'ús turístic i el laboral. Aquesta decisió, a més a més, donava resposta a una demanda històrica del sector agrari, que no sempre tenia habitatges propis condicionats per a instal·lar les colles. 
Quatre temporers subsaharians contractats per un pagès local van estrenar l'espai aquell mateix 2022. El 2023, el mateix agricultor va tornar a fer ús de l'alberg amb quatre treballadors més. El 2024, aquest va tornar a repetir el nombre de collidors allotjats. L'alberg té una capacitat actual de 17 llits.

A grans trets, les condicions per poder fer ús de l'alberg per a temporers són tres: tenir el treballador temporal legalment contractat; pagar una fiança de 200 € per temporer que es retornarà al finalitzar l'estada si no hi ha desperfectes en l'equipament, i abonar 6 €/dia natural per persona per a estades iguals o superiors a 15 dies, o 9 €/dia natural per persones en el cas que les estades dels treballadors siguin inferiors a 15 dies.

Fonts municipals informen que en cadascuna de les tres campanyes en què l'alberg ha estat obert, han rebut diverses peticions d'informació per instal·lar-hi treballadors. Finalment, només un pagès hi ha confiat els temporers que havia contractat aquests últims tres anys. Des del municipi ignoren la motivació que fa que els altres que pregunten no s'hi acabin de decidir. 

A nivell de calendari, el servei està previst entre els mesos de novembre a gener. D'acord amb l'ús que se n'ha fet les últimes tres campanyes, l'allotjament dels temporers es concentra entre la segona quinzena de novembre i desembre, o primers de gener.   

Alguns dels treballadors allotjats la campanya passada explicaven a aquest mitjà que "la campanya de la fruita dolça és més fàcil que la de l'oliva". Deien que "és millor estar a l'alberg" perquè s'estalviaven l'hora de desplaçament al matí i al vespre fins al poble on residien al Segrià.