El rellotge ha posat ja el seu comptador a zero. El pròxim 21 de desembre se celebrarà a la Casa Canal de la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell una Assemblea General Extraordinària on seran convocats els 135 síndics de les col·lectivitats i els representants dels ajuntaments i els salts hidroelèctrics per votar el pla de modernització de tota la xarxa. El projecte, redactat per la Generalitat, es va presentar al setembre amb la voluntat de posar-lo a votació dos mesos després. Semblava que hi havia pressa. Però donades les nombroses inquietuds que ha aixecat el seu contingut, la comunitat va ajornar la votació final. Calia donar resposta a molts dubtes i incerteses que encara semblen estar per resoldre. "Hem estat més de vint anys parlant d'aquest projecte, no vindrà ara d'uns quants mesos més", pensa Jaume Perera, portaveu del grup Manifest del Gran Urgell, especialment crític amb tot aquest procés.

La modernització del Canal d'Urgell demana una inversió de mil milions d'euros i un termini d'execució d'uns quinze anys. L'actuació té com a objectiu substituir l'antic reg per inundació, que encara s'utilitza en prop del 90% de la superfície, per un sistema pressuritzat i a demanda. El pla inclou conduccions subterrànies, 44 basses de regulació amb una capacitat total de 7,8 hectòmetres cúbics, vint estacions de bombament, vint plantes fotovoltaiques, 4.000 quilòmetres de canonades i 8.000 hidrants. 

El projecte ja compta amb l'estudi d'impacte ambiental aprovat i la Comunitat de Regants ha celebrat diverses assemblees informatives per donar-ne a conèixer els detalls. Si els regants en donen l'aprovació definitiva, es crearà un comitè de seguiment ambiental per avaluar l'afectació de cada fase. Si el projecte no obté llum verda, "haurem de retornar-lo a la Generalitat perquè estudiï possibles millores que facilitin l'acord", explica Pere Bailon, cap de Modernització de la comunitat. Fins i tot, s'haurà d'endarrerir l'execució dels quatre primers projectes ja redactats i que afecten els termes de Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Arbeca, Linyola i la Fuliola.

Obres actuals de construcció d'una bassa de regula ció finançada pel Govern espanyol al terme de Juneda.  (foto:  A.G.)

L'aprovació final requerirà el suport dels síndics que representin almenys dues terceres parts de les hectàrees votants. La junta considera que, per la importància del projecte, no n'hi ha prou amb una majoria simple, com preveuen les ordenances habituals. A més, diversos sectors reclamen que la votació sigui a cara descoberta, i no secreta, per comprovar si els síndics respecten el consens acordat amb les seves col·lectivitats. Segons fonts de la Casa Canal, és probable que finalment s'opti per una votació a mà alçada.

Mentrestant, entitats com el Manifest del Gran Urgell reclamen que el projecte no s'aprovi sense un ampli consens. "Si el tiren endavant per la mínima, ens trobarem amb molts més obstacles", adverteix Perera.
El Ministeri d'Agricultura, a través de l'empresa pública Seiasa, està construint paral·lelament tres basses de regulació, una d'elles a Juneda, i revesteix part del traçat del canal, com a part del seu propi pla.

La complexa concentració
Els regants del Canal d'Urgell assenyalen tres grans esculls que podrien frenar l'aprovació del projecte de modernització. Tot i que els crítics admeten que el projecte tècnic i els costos de l'obra principal són sòlids i ben definits, les principals incerteses es troben en els aspectes que no figuren dins del projecte executiu.

Un dels punts més controvertits és la concentració parcel·lària. El sistema de regadiu del Canal d'Urgell, de caràcter tradicional i altament fragmentat, comprèn prop de 50.000 parcel·les. L'orografia del territori, sumada a la presència de granges, edificacions i zones arbrades, dificulta la creació de grans finques de regadiu contínues. El Govern defensa la necessitat d'impulsar una concentració parcel·lària voluntària, que és més ràpida i flexible que la via ordinària. Tanmateix, molts regants consideren aquesta opció poc realista i reclamen una concentració ordinària, malgrat que seria una mesura inèdita en una zona de regadiu.

"Un procés ordinari no seria viable en la majoria de col·lectivitats, perquè desmantellaria bona part de la xarxa actual", explica Bailon. A més, aquest tipus de concentració podria endarrerir el projecte diversos anys i, fins i tot, forçar l'aturada temporal del reg en moltes finques.

Malgrat tot, la concentració de terres continua sent un pas imprescindible per garantir la competitivitat del futur regadiu. Ignasi Servià, secretari de la Comissió de l'Aigua del Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya, lamenta que el Govern no hagi previst aquest procés abans d'executar la modernització. "Com podem plantejar la modernització de tota la xarxa sense haver abans concentrat les parcel·les afectades?", es pregunta.

Segons Servià, el projecte ja arriba tard. Recorda que la concentració de terres pot allargar-se anys -en el cas del canal Segarra-Garrigues, en algunes col·lectivitats va durar fins a una dècada-, però que és imprescindible per avançar. "Molts ja han oblidat la sequera del 2023", lamenta l'enginyer, que critica la manca d'agilitat en el procés. "Cal començar a actuar; si no, acabarem veient un Canal d'Urgell ple de cultius de secà", adverteix.

El finançament, el gran escull
El pressupost de la xarxa de distribució del projecte de modernització del Canal d'Urgell s'enfila fins als 991,2 milions d'euros. El model de finançament proposat estableix que una part de les infraestructures es consideri d'interès general, ja que aporten beneficis directes al conjunt d'usuaris de la zona. En aquest cas, el Departament d'Agricultura n'assumiria el cost.

Pel que fa al pressupost restant, el Departament i el Ministeri aportarien a parts iguals el 70 per cent, mentre que els regants haurien d'assumir el 30 per cent restant, una xifra que s'aproxima als 210 milions d'euros. En resum, cada regant haurà de contribuir amb uns 2.311 euros per hectàrea i completar la modernització de la seva finca en un termini màxim de cinc anys.

Ara bé, més enllà de la xarxa principal, cada pagès haurà de fer-se càrrec del moblament interior de la seva finca -és a dir, l'equipament necessari a partir de l'hidrant i la canonada que arriba a cada explotació privada-. Aquesta inversió, no inclosa al finançament general, recau sobre els regants, tot i que s'han previst ajudes específiques per als agricultors professionals. El cost total d'aquestes actuacions addicionals s'estima en uns 400 milions d'euros.

Aquest darrer punt és el que genera més malestar entre els petits agricultors no professionals, que segons el Manifest del Gran Urgell representen el 75% del total. Sense ajudes públiques, asseguren que les seves finques no serien rendibles durant anys i que, en molts casos, es tracta de persones d'edat avançada sense relleu generacional, per a les quals la inversió no té sentit econòmic.

Davant aquesta situació, el director general de la comunitat, Xavier Díaz, explica que la Casa Canal està negociant amb diverses entitats bancàries per oferir convenis de finançament amb condicions més favorables per als regants. Fins i tot, suggereixen que aquells no-professionals que tinguin les terres arrendades acordin que sigui l'arrendatari qui opti a les ajudes per a professionals.  Tot i així, molts pagesos es mostren reticents a endeutar-se amb crèdits a 30 anys per cobrir el cost del moblament interior. Alguns proposen que sigui la Casa Canal qui assumeixi inicialment la despesa i la repercuteixi després als regants al rebut.

Una altra de les controvèrsies que estan encara actives és el preu final de l'aigua que hauran de pagar els pagesos quan es comenci a regar amb la nova xarxa ja modernitzada. El projecte original indica un cost de 0,025 euros per metre cúbic d'aigua consumida, però revisable en funció de l'increment de costos anual. Una bona part dels regants exigeix que aquesta tarifa es mantingui invariable durant un mínim de quinze anys.