Reportatge
Moda a cop de DM
Internet. Joves amb projectes creatius aprofiten les xarxes per posicionar-se en un aparador global. Iniciatives sorgides de la passió que, de vegades, es tornen feines.
Comparteix
Internet i les xarxes socials han transformat la manera com les persones es relacionen i interactuen. D'igual manera, condicionen la manera com les botigues i les empreses arriben als clients. En moda, en bijuteria i en complements, això ha permès que d'alguns pobles de la comarca sorgeixin projectes petits i joves, que no tenen aparador local, sinó que busquen connectar amb el públic català, estatal i internacional. Les compres per DM (missatge directe a les plataformes) es combinen amb les dels mercadets i d'altres vies. De les Garrigues al món, navegant les oportunitats i límits del marc digital.
Un peó en un tauler immens
Moltes de les iniciatives aparegudes els últims anys són individuals i impulsades per persones amb estudis en moda o en camps creatius, com les Belles arts o el Disseny gràfic. Lluny de partir d'un projecte definit, en la pràctica totalitat van créixer de l'afició, provant fórmules que es van convertir en feines parcials o totals.
Un cert grau de viralitat els va situar en aquest context digital, que, per altra banda, es troba ple de competència. La joventut i aquesta arrencada fulgurant també ha permès que, en alguns casos, els impulsors vegin el projecte com una oportunitat, però que no es capfiquin amb el seu futur, amb la necessitat de viure'n ni amb les lògiques d'aquest mercat global on s'anuncien.
Anna Vidal i Maria Filella, les més joves d'entre els entrevistats, i també les més nadiues de les xarxes, han recorregut a col·laboracions amb influenciadors perquè difonguin les seves joies i tops. N'estan contentes i veuen com les ha beneficiat per arribar a més gent. D'altres s'hi mostren reticents. Noemí Marsal explica que tot i que li han arribat propostes no hi ha hagut de recórrer i que vol "donar-li valor a la feina que hi ha darrere".
En la mateixa línia, s'expressa Ernest Costafreda, que va decidir sortir de les xarxes després dels seus projectes. Creu que s'hi produeix "un intercanvi deshonest" i una "lògica perversa" per l'algoritme incontrolable, pel paper que hi tenen les iniciatives de moda i pel paper de certs influenciadors. En aquest sentit, Marina Mayor reclama escapar de les comparacions amb d'altres i d'una relació esclava amb les xarxes. "A mi em van servir de trampolí, però també són tramposes i provoquen molta frustració, quan no és culpa teva", diu.
El dilema interior del català
L'arribada de seguidors i compradors de l'estat espanyol i de tot arreu del món les ha portat, en la majoria de casos, a relegar el català, la seva llengua materna, pel castellà o l'anglès en bona part o totes les comunicacions a xarxes i web. Mayor, Marsal i Filella reconeixen que ho viuen amb contradiccions, tenint en compte, també, l'estat del català. Lahuerta, amb una relació distant amb les xarxes, apunta que a vegades ha fet posts en anglès, però amb una voluntat irònica.
Fer comunitat en un món digital
On queda, amb aquest canvi de paradigma, l'origen de cada projecte? Els entrevistats expliquen que li donen pes en el discurs sobre el seu producte. El retrat de les fires i mercadets on participen també els ubiquen i posen a treballar el boca-orella, també necessari en el vaporós món d'Internet. És així com també es crea una comunitat paral·lela als seguidors digitals, que acompanya la iniciativa. El junedenc Noel Pons, format en estilisme i comunicació, afegeix un últim element a l'equació: "seria interessant fer xarxa a nivell comarcal perquè aquests petits projectes s'ajudin entre ells". Cal posar fil a l'agulla.
Iniciatives amb l’accent garriguenc
Ernest Costafreda - Costalamel | Llardecans (1990)
Quan tot estava per fer i tot era possible
El seu va ser un projecte pioner, aterrat a Facebook quan aquesta xarxa era un camp de proves a nivell comercial i quan Instagram encara estava a les beceroles. Roba streetwear i discurs alternatiu amb un peu al Llardecans d'origen i l'altre a Barcelona, on residia i des d'on creava. Costalamel va estar actiu de 2013 a 2018. El 2019, va llençar la proposta experimental Punks & Poets, on avançava en una línia diferent de l'anterior perquè volia escapar del constrenyiment de les normes del sistema.
Posteriorment, ha seguit vinculat al disseny de moda acompanyant projectes com el de Top Manta i d'altres des del seu estudi personal, a més d'explorar nous llenguatges creatius com la fotografia, la poesia i la pintura.
Noemí Marsal - Delanao Studio | Alcarràs (2000)
Fer d'un hobby novedós una feina creativa
D'un dia a l'altre, les catifes que feia amb la tècnica del tufting, i que havia començat com una afició per desplegar el seu esperit creatiu més enllà de la feina, es van convertir en la seva ocupació. Dissenyadora gràfica emparellada a les Borges, va muntar el taller a l'altell de ca la Mari Carmen del Salat, amb cabdells de llana, marcs de fusta per encaixar les seves creacions i la inseparable pistola de tufting. La viralitat de les xarxes li va deparar una llista d'espera de comandes que organitza mensualment. A banda, de tant en tant hi suma alguns encàrrecs de disseny. De cara al futur, espera provar i descobrir noves vies d'expressió perquè comença a sentir que ja domina l'actual i que vol continuar aprenent i sent genuïna.
Marina Mayor - Marina Mandarina | Figueres (1985)
Una empresa familiar a partir d'un estil propi
Aquesta borgenca havia fet mil feines fins que les seves il·lustracions, infantils i amb un toc oníric, van desplegar un camí creatiu i laboral davant seu. Del 2015 que va començar la professionalització al 2017, quan va crear la marca de roba infantil. Avui, l'acompanyen cinc dones en la confecció de les peces i complements, entre les quals la seva mare. A l'estratègia digital, que la va potenciar, hi va sumar la presencial, amb l'assistència a fires i mercadets. Fa tot just un any va inaugurar una botiga a Menorca, on viu, per reforçar el contacte amb les clientes. Quan mira amb perspectiva la trajectòria de la seva marca, encara se'n sorprèn. En un temps difícil per l'artesania, pensa, s'ha de ser molt constant.
Anna Vidal - Lola's Clay | Torregrossa (2003)
Bijuteria sorgida del joc artesanal
L'argila polimèrica pren, a les mans d'Anna Vidal, totes les formes possibles: arracades, collars i anells amb motius ben diferents. La torregrossina va començar-s'hi a familiaritzar en els tallers que feia per a infants, però aviat hi va veure un potencial creatiu. Estudia Disseny gràfic a Barcelona i ho complementa amb els mercadets i comandes online de la seva bijuteria Lola's Clay. Ara per ara, té clar que vol mantenir la iniciativa en el nivell actual, d'una afició que l'engresca i que li permet fer arribar el seu producte a veïnes i desconegudes, però no plantejar-se-la com una feina. Això li dona l'opció de posar-hi límits i mantenir-la com un espai de desconnexió i divertiment, més que no pas com a font de possibles maldecaps.
Maria Filella - MF Atelier | La Granadella (2003)
La confecció es reivindica amb accent jove
D'un projecte del cicle de Confecció i moda a una iniciativa textil amb cert recorregut. Maria Filella va encaminar l'interès pel sector i la confecció a una proposta de peces i complements amb segell propi. El seu producte estrella és un top fet amb camises de segona mà que ha venut principalment a clientes online, ja sigui via Instagram o el web, que va crear per canalitzar millor les peticions i la informació. Actualment, combina el cicle superior de Moda i patronatge amb el seu MF Atelier i es mostra contenta per la resposta que ha anat tenint. La decisió sobre el futur, si vol emprendre-ho com a projecte laboral o mantenir-ho com una petita feina complementària, la deixa per més endavant.
Roger Lahuerta - Estudi Bancal | Juneda (1998)
Estampar l'esperit punk i alternatiu en una marca
Va estudiar Art tèxtil, va descobrir la tècnica de la serigrafia, la va treballar més a fons a Itàlia i se'n va enamorar. De llavors ençà, ha rebut encàrrecs com els del PLA Festival de Cinema Rural i de l'Associació de Joves de Juneda, però també ha llençat dissenys propis en edicions curtes que ha distribuït entre amics i seguidors a les xarxes. Tot i el desig de donar, a mitjà i llarg termini, un nou impuls al projecte, explica que fins ara no ha sigut constant. Hi tenen a veure l'esperit punk i alternatiu rere Estudi Bancal, la feina i també el desinterès per vendre's a les xarxes. Ara, anuncia novetats els propers mesos empès per col·laboracions que li han demanat. A ritme discontinu, l'Estudi Bancal floreix.