Reportatge
La nova i sorprenent forma de visitar les pintures de la Roca dels Moros del Cogul
Ara fa un any i mig que el centre d'interpretació d'art rupestre va incorporar nous elements museogràfics, l'estrella dels quals és la realitat virtual.
Ara fa un any i mig que el centre d'interpretació d'art rupestre va incorporar nous elements museogràfics. L'estrella és Els Ulls de la Història, un espai de realitat virtual que ha transformat la visita convencional en una experiència completament diferent i que ja està suposant un increment notable de visitants.
Comparteix
El centre d'interpretació d'art rupestre de la Roca dels Moros del Cogul potser és l'equipament de la comarca que ha vist passar més temps entre que es va començar a construir i que es pot considerar acabat. L'edifici es va començar a erigir el 2008 i es va inaugurar el 2011, amb un cost d'1,2 milions d'euros. Però una cosa era tenir el recipient i una altra el contingut, el centre d'interpretació que havia d'explicar un dels principals conjunts d'art prehistòric de la península Ibèrica.
Els tres primers anys després de la inauguració va estar tancat i a fora hi creixien les herbes. S'havia acabat l'edifici però a dins no hi havia pràcticament res, ni tan sols hi arribava l'electricitat. Va ser el 2014 quan un grup de voluntaris del poble va començar a obrir-lo a visites i el 2015, un conveni entre la Generalitat, el Consell Comarcal i l'Ajuntament va permetre contractar una persona per fer-se'n càrrec. No deixava de ser una situació provisional, perquè faltava tota la museïtzació del centre, però amb els escassos recursos que hi havia (una pantalla, unes cadires, uns plafons i una sala per a tallers i tastos, a més de les pintures de la balma, òbviament) Anna Torres va mantenir l'equipament viu i en poc temps es van multiplicar les visites: de 2.000 el 2014 a unes 6.000 el 2018 i 2019, una progressió truncada per la Covid. El 2021 es va fer la zona de pícnic i el 2022 es va reformar a fons l'exterior (accessos, aparcament, rampes, enjardinament), amb una inversió de quasi 300.000 euros.
Però continuava faltant la museïtzació. Hi havia una exposició del Museu d'Arqueologia de Catalunya, un audiovisual, una petita botiga i tota la passió del personal tècnic, però faltava la inversió grossa, que finalment va arribar el 2024 amb el projecte Els Ulls de la Història, de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat.
Fregant els 7.000 visitants anuals
Els Ulls de la Història es va inaugurar l'estiu del 2024 i inclou una sala dedicada a la descoberta de les pintures i les seves interpretacions, i una altra als llenguatges artístics i a l'experimentació, amb panells informatius, pantalles tàctils i projectors. A nivell discursiu, el projecte recull l'enfocament que ja s'estava fent els últims anys i que suposa una nova mirada sobre l'art llevantí, amb una perspectiva de gènere que durant dècades s'havia obviat per part dels estudiosos. Amb una inversió de 850.000 euros, la Roca dels Moros passava d'una situació de resistència a estar al capdavant dels equipaments patrimonials de Catalunya. Era el primer lloc on l'Agència implantava aquest projecte, que després replicaria a quatre espais més del país [v. entrevista]. Ara que han passat uns quants mesos, sembla clar que hi ha un abans i un després. Amb tots aquests recursos, l'experiència de la visita ara és molt diferent, i la realitat virtual n'és el principal atractiu.
El despatx de Ceferi Rocafort, recreat amb la realitat virtual.
Joan Cartanyà ha viscut de ple aquest canvi. La cooperativa de què forma part, El Reboll, s'encarrega de la gestió de les visites des del febrer del 2024, cinc mesos abans de la instal·lació dels Ulls de la Història, i constata el punt d'inflexió que ha suposat. L'any 2024 es va tancar amb 4.400 visites (el centre va estar inoperatiu un temps per les obres d'instal·lació) i el 2025 van superar les 6.900. D'aquestes, un 80% són de Catalunya, però destaquen unes 450 de l'estranger. "La immensa majoria ja ve sabent què ve a veure, no són turistes que cauen aquí per casualitat", afegeix Cartanyà. Aquest montblanquí va quedar captivat pel paisatge de la vall del Set, que té unes especificitats de ribera difícils de trobar a la resta de la comarca. I l'equip tècnic del centre, format per tres persones, també aprofita aquest entorn immediat per completar la visita, sobretot de cara als escolars, ja sigui anant a les tombes del Saladar (a escassos metres), resseguint petjades d'animals, explicant la vegetació de la zona o visitant la peixera del riu Set. L'afluència d'escolars també s'ha multiplicat. La sala de realitat virtual, però, té un condicionant: hi caben 17 persones per torn. Això fa que si hi van grups nombrosos acabin copant molt temps. D'aquí la importància de reservar amb antelació.
Visitants a la sala de realitat virutal de la Roca dels Moros. (foto: Xavi Minguella)
Aquesta nova fase del centre, però, no s'acaba de notar al poble del Cogul. De la gent que fa la visita, pocs passen pel poble, que és a 800 metres. "Aquí tot continua igual", diu l'alcaldessa, Romina León. En època de l'oliva sí que hi entren més, a comprar oli, "però això ja ho feien abans", recorda. Per això, el consistori d'aquest municipi de només 160 habitants té el propòsit d'ampliar l'oferta turística, ja sigui amb una sala d'exposicions vinculada a la Guerra Civil, ja sigui amb rutes per la zona.
“El Cogul hauria de sortir a tots els llibres d'història com a punt de referència”
CARME BERGÉS SAURA
Cap de l'àrea de Monuments i Jaciments de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Miquel Andreu - Podem dir que, finalment, el centre d'interpretació està acabat?
Carme Bergés - Una cosa és el centre d'interpretació, que amb la implementació del projecte Els Ulls de la Història sí que està acabat, i una altra és el bé patrimonial en si, les pintures. Aquí s'hi estan fent millores, encara. L'any passat es va arranjar la balma, que tenia algunes esquerdes i humitats, i ara s'està acabant l'última fase, per evitar possibles moviments.
M.A. - Dels monuments gestionats per l'Agència, el del Cogul és l'únic que és un conjunt rupestre. No és un castell, no és un monestir, no és un poblat ibèric...
C.B. - A part de béns immobles, també gestionem jaciments, en concret dues ciutats ibèriques (Molí de l'Espígol, a Tornabous, i Castellet de Banyoles, a Tivissa). Però de pintura rupestre sí que el del Cogul és l'únic que gestionem.
M.A. - Això suposa alguna especificitat?
C.B. - Cada tipologia patrimonial té les seves especificitats, però totes tenen en comú la política de gestió, és a dir, projectes de restauració, conservació i manteniment; línies de recerca; programes públics o acció cultural (com el disseny de les activitats o la dinamització de cada element) i la governança. El cas del Cogul, a més, forma part del conjunt de la Unesco que es coneix com a ARAMPI (Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica), que són moltes altres balmes i coves amb pintures rupestres de tota la península, i hi ha accions conjuntes. De totes maneres, penso que el Cogul és un dels que té una pràctica interpretativa més potent i ambiciosa.
M.A. - Va ser el primer lloc on es va incorporar Els Ulls de la Història.
C.B. - Sí, fa un any i poc. Després es va posar a la Cartoixa d'Escaladei, al Palau Moja, a les esglésies de la Vall de Boí i, el més recent, al Castell de Miravet, aquest desembre. El següent serà a Sant Pere de Rodes, aquest primer trimestre.
M.A. - Això canvia molt la manera de fer la visita. És una altra experiència.
C.B. - Les sales immersives potser són el més cridaner del projecte, però va molt més enllà. És una oportunitat única per canviar el relat dels monuments i treballar des d'altres perspectives més basades en la quotidianitat, en la microhistòria, i a donar veu a les últimes teories historiogràfiques. Els Ulls de la Història del Cogul han estat una oportunitat per reivindicar els darrers avenços historiogràfics sobre com entenem la prehistòria i com interpretem aquestes pintures. És un abans i un després en l'aplicació de les tecnologies més actuals, com la realitat virtual, al servei de la comprensió d'aquest conjunt. Fins ara, l'únic que es podia veure eren les pintures originals, que això es continua veient, però la visibilitat era millor o pitjor segons la llum d'aquell dia. Ara, en canvi, tens tota una sèrie de recursos museogràfics que et permeten entendre molt millor aquestes pintures.
M.A. - No sé si això ha anat canviant, però tinc la impressió que les escoles de la comarca hi han anat poc, al Cogul, històricament.
C.B. - És veritat, i et diria que és un problema no només del territori lleidatà, sinó nacional. El Cogul hauria de sortir a tots els llibres d'història com a punt de referència d'aquell moment. Han vingut molts especialistes de fora, però pocs grups escolars. No s'ha donat a conèixer prou. Però està canviant. El 2025 el vam tancar amb unes xifres escolars bastant espectaculars en comparació amb les que teníem. La Maleta didàctica és un pilar del projecte, i la demanda que estan tenint aquestes cinc experiències virtuals a les escoles creix. El Cogul, la Cartoixa d'Escaladei o Miravet arriben a totes les escoles i s'hi treballen situacions d'aprenentatge molt potents. Estem sorpresos en positiu, té molt bona acollida.
M.A. - El que sí que sembla una constant ja des de fa anys és el visitant estranger, no?
C.B. - Al Cogul, sí. Són unes pintures que sorprenentment es coneixen més a nivell internacional que a la comunitat nacional, i això es vol començar a revertir. No ho podíem fer, però, fins que no poguéssim oferir tots aquests recursos museogràfics per completar i explicar la visita.