Hi va haver un temps en què cosir, fer ganxet o treballar amb patrons semblava una activitat condemnada a desaparèixer. La jubilació de les modistes, el tancament de merceries i la imposició de les grans cadenes de moda estan marcant un horitzó poc engrescador. Però alguna cosa ha anat canviant. A les Garrigues, els tallers de costura, patronatge i ganxet viuen un moment d'expansió inesperat. La tendència no només respon a l'interès per aprendre una habilitat. Darrere del fenomen hi ha la necessitat de crear, de compartir temps amb altres persones i, sobretot, de trobar espais de desconnexió en una societat accelerada. Les alumnes -i algun alumne- no hi van només per acabar una faldilla, una bossa o una manta. Hi van a parlar, a escoltar i a sentir-se part d'una comunitat.

Un taller nascut de les adversitats
A Castelldans, un grup de dones es reuneix cada dimarts a la tarda en un espai privat ple de cabdells, puntes i peces a mig fer. La iniciativa va néixer gairebé per casualitat. 
Va ser fa una desena d'anys a Puigverd  de Lleida i, més tard, es va traslladar a Castelldans. Actualment, una quinzena de persones passen per aquest espai cada setmana. Algunes són de Castelldans, però també venen d'Arbeca, Belianes, Aspa, Lleida o Puigverd. El funcionament és senzill: cadascú porta el seu projecte, la professora orienta i el temps flueix entre fils, cafès i converses. "És més que fer punt, és poder socialitzar", diu una de les participants. "Aquí ens expliquem les nostres històries i fem molta teràpia."

La figura central del grup és Antònia Martín Rivera, coneguda com la Toni. Fa més de trenta anys que ensenya punt i ganxet. Va començar gairebé com un hobby i, amb el temps, les classes es van convertir en la seva professió. Segons ella, la demanda no ha deixat de créixer.

"Cada vegada hi ha més gent jove que en vol aprendre", assegura. I atribueix bona part d'aquest interès al fet que el ganxet ha evolucionat enormement. Si abans s'associava a les puntes dels llençols o als tapets tradicionals, ara permet crear pràcticament qualsevol objecte. "Pots fer ninos, catifes, jerseis, cortines... qualsevol cosa", explica. També destaca la popularitat dels amigurumis, les figures de ganxet d'origen japonès que han contribuït a renovar la imatge d'aquesta tècnica.

Però, per a la Toni, la clau de l'èxit no és només creativa. "No és anar a fer, sinó a reunir-se", diu. "És com si féssim ioga". Ella mateixa ho ha comprovat en primera persona. "Quan vinc aquí m'oblido dels problemes que tinc a casa", assegura.

El triomf de la costura creativa
Si a Castelldans el model és gairebé familiar, a les Borges Blanques el fenomen ja té dimensions més professionals. La merceria creativa impulsada per Maria Jesús Sanz (la Xus) s'ha convertit en un dels principals punts de trobada de les persones aficionades a la costura de la comarca. Després d'una experiència empresarial a Lleida, va obrir primer un local a les Borges i, fa dos anys, es va traslladar a l'emplaçament actual del carrer Nou.
Avui ofereix classes gairebé diàries, amb diversos torns. Els grups són reduïts, d'un màxim de sis persones, però la suma de tots ells supera àmpliament el mig centenar d'alumnes.

"La costura ha tornat", afirma Xus. Ja no es tracta de cosir baixos de pantalons o canviar cremalleres. El que triomfa és la costura creativa: bosses, necessers, motxilles, complements, decoració per a la llar o peces personalitzades. Els cursos també inclouen patronatge, punt de mitja i ganxet. I, a l'estiu, s'hi afegeixen estades infantils on els nens i nenes desenvolupen projectes complets al llarg d'unes quantes setmanes.

Malgrat el creixement, el perfil continua sent majoritàriament femení. Tant a Castelldans com a les Borges les dones són una aclaparadora majoria (per no dir-ne la totalitat)
Xus Sanz admet que el món rural encara manté molts estereotips associats a la costura. "Sembla que els homes no han de tocar això", comenta. Tot i així, assegura que ha tingut alumnes masculins i que els nens que s'hi apunten acostumen a mostrar molt interès.
La mateixa reflexió apareix a la Granadella. Maria Filella, que combina els estudis de moda amb el seu projecte de confecció, reconeix que tenir un home entre el seu alumnat és una petita victòria simbòlica. Segons ella, al món rural encara persisteix la idea que cosir és una activitat femenina.

Maria Filella va començar a impartir classes fa dos estius al Centre Cívic de la Granadella. El que havia de ser una activitat setmanal s'ha acabat convertint en una proposta consolidada amb 22 participants i una ampliació per als mesos d'estiu. Durant aquests mesos de calor té actius grups infantils i per a adults.

En qualsevol cas, la majoria de les alumnes que assisteixen a les seves classes durant l'any tenen entre 40 i 70 anys. Fan faldilles, tops, bosses de platja, complements i treballs de patronatge a mida. Però, quan se li pregunta què és el que realment valoren, la resposta és immediata: "És un moment de desconnectar, les alumnes xerren de tot", comenta.

Filella ho viu també com una experiència personal. Ve d'una família on tant la seva mare com la seva padrina cosien, i veu en aquests cursos una manera de preservar un coneixement que corre el risc de perdre's.

Una activitat terapèutica
Un dels elements que es repeteix en totes les converses és la paraula "teràpia". Cap de les persones entrevistades parla de tractaments psicològics ni de grups de suport formal. Però gairebé totes utilitzen aquest terme per descriure allò que hi troben.
A les Borges, Xus Sanz assegura que moltes vegades diu a les alumnes que no venen només a cosir. "Si una té un problema, el comparteix amb les companyes. És un espai segur", explica.

A Castelldans, utilitzen el taller per celebrar aniversaris, organitzar dinars de Nadal i conservar una rutina que ja forma part de les seves vides.

Totes insisteixen en la mateixa idea. El taller és un lloc on es poden explicar problemes personals amb la confiança que tot quedarà dins del grup.

La mateixa activitat manual hi contribueix. Són tasques repetitives, lentes i concentrades que obliguen a focalitzar l'atenció. Aquesta concentració permet oblidar els problemes. "Tot el que fas de forma manual afavoreix moltíssim el cervell", reflexiona la Dolors Mónico, una alumna de la Xus. "Quan estàs pendent del que fas amb les mans, el cap deixa de treballar en les altres preocupacions", afegeix.

De fet, la millor definició del fenomen no té a veure amb la moda ni amb l'artesania. Té a veure amb construir comunitat i en un compromís social. A les Borges, per exemple, les alumnes de la Xus van confeccionar recentment coixins per a persones operades de càncer de mama, afegint-hi missatges personals d'ànim. A Castelldans, moltes de les participants van guarnir els seus balcons amb roses fetes amb ganxet durant la diada de Sant Jordi.

Xus Sanz també treballa perquè aquestes activitats es converteixin en projectes intergeneracionals que connectin escoles, gent gran i entitats del poble a través del ganxet i altres treballs manuals.

Quan se'ls pregunta què passaria si algun dia desapareguessin aquestes trobades, la resposta és òbvia: "Ho trobaríem molt a faltar", diu una de les assistents.
Aquí hi ha una explicació de l'èxit d'aquests tallers. En una època dominada per les pantalles i la immediatesa, s'ha redescobert el valor de seure al voltant d'una taula, agafar una agulla i deixar que les hores passin entre puntades, fils i converses.