Podrien haver muntat un celler de vi i ja està; que no és pas poca cosa. Però la família Jové Balasch va decidir afegir-hi enoturisme (com han fet molts altres) i, sobretot, art. "Som sector primari, secundari i terciari", diu Sara Jové, responsable de Mas Blanch i Jové, el celler de la Pobla de Cérvoles que el 27 de juny va celebrar 20 anys de trajectòria.

La vinculació amb l'art hi és des del minut zero. I tot ve de l'estreta relació que la família, originària d'Agramunt, tenia amb el pintor Josep Guinovart, Guino per als amics. Ell va ajudar en el disseny de l'edifici i es va involucrar des del principi amb el projecte. Els Jové Balasch no provenien del món de l'art ni de cercles intel·lectuals. "El meu pare, ferrer; i els meus padrins, pagesos", recorda la Sara. No hi havia un pla de negoci que vinculés art i vi, però entre dinars i sopars amb Guinovart, es van empapar d'aquest món. "Als pares els encantava escoltar-lo, són persones inquietes, amb ganes d'aprendre, i es van enamorar dels artistes abans que de l'art; l'art ha sigut un gust adquirit", diu Jové.

Al muntar el celler, l'any 2006, tenien clar que, a més d'elaborar vi, volien que hi passessin coses. I l'art hi va entrar de manera natural. El 2010 es van plantar les primeres escultures, dues obres de Guinovart, precisament. Era l'Any 0 de la Vinya dels Artistes, una galeria a l'aire lliure, entre ceps, oliveres i matolls, que a dia d'avui ja inclou més  de 20 peces, d'artistes emergents (Alba E. Peligero, Erik Schmitz, Cristina Mejías...) i d'artistes consagrats (Eva Lootz, Susana Solano, Carlos Pazos, Antoni Llena, Frederic Amat...). El patró comú: obra contemporània de proximitat. "L'art és com un parèntesi de la quotidianitat per replantejar-nos el sentit de la vida, un moment de reflexió, com quan fas un viatge", diu la Sara, i la Vinya dels Artistes vol propiciar aquesta connexió espiritual del visitant amb l'artista i el paisatge.

Al darrere no hi ha comissaris artístics ni professionals dedicats a això. L'empresa confia molt en el criteri dels qui ja hi han participat i es deixa recomanar, mantenint sempre l'última paraula. A tots els artistes  que deixen obra permanent a la Vinya dels Artistes se'ls paga, i tot plegat (caixet, instal·lació, festa d'inauguració...) no és un cost menor. I tot això, quin retorn té, es preguntarà el lector? "És molt difícil de valorar, no pots fer números al moment", diu la Sara. És més aviat una qüestió de nom i reconeixement a llarg termini que, qui sap, es pot acabar traduint en vendes.

Dificultats en el sector
A més de la Vinya dels Artistes, el celler té una agenda d'exposicions temporals (collages, tapissos, pintura, fotografia...) i concerts. Tot plegat suposa un volum de feina que se suma a la pròpia del conreu del raïm i de l'elaboració i la comercialització del vi, i hi ha un risc d'esgotament de l'energia. "Hi penso molt, el dia només té 24 hores, però la clau és que la foto final compensi", diu Jové. El mercat del vi no passa per un bon moment, malgrat la romantització que se'n fa, però per la Sara, optimista de mena, és una sort treballar-hi, i fer-ho a la Pobla de Cérvoles. "Estic rodejada de bellesa, i a les Garrigues els hem de donar el valor que es mereixen. Cap ben alt i endavant!", proclama.