Reportatge
Associació Talma, 50 anys de canvi social i moltes raons per continuar
L'entitat encara la recta final de la commemoració del primer mig segle d'activitat, durant el qual es constaten transformacions radicals en la societat garriguenca, però també assignatures pendents de resoldre. L'entitat mira enrere i homenatja els qui han participat de la història a la vegada que es projecta cap al futur.
Comparteix
Apromi va néixer el 1976 d'un impuls popular per donar educació i oportunitats laborals als infants i joves amb discapacitat intel·lectual de les Garrigues. A diferència d'altres projectes urbans, on les famílies havien portat la veu cantant, aquí va ser la Mútua Junedenca, uns anys abans, qui havia fet la primera crida a l'acció. A aquesta hi van respondre els veïns de Juneda i d'altres pobles. De la confluència de la Mútua, de sectors vinculats a Càritas i al món educatiu, i de l'interès natural de les famílies, es va bastir un projecte que enguany commemora el primer mig segle de vida.
Els promotors d'Apromi i els primers treballadors van haver d'anar poble per poble fins ben entrats els anys noranta a cercar infants i joves i explicar i convèncer les famílies del futur que se'ls volia donar. Calia combatre el desconeixement i la sobreprotecció malsana, de vegades causada per vergonya sobre la discapacitat o per evitar burles veïnes.
Un nom a cada persona
Els valors humanistes d'Apromi van portar l'organització a donar importància a cada persona i la seva història. "A Juneda, tothom coneix la gent de Talma pel nom i la saluda pel carrer", coincideixen moltes veus de l'entitat. La conversa d'un, l'afició de l'altre. Tot fa poble. De fet, les dinàmiques del món rural van ajudar a la participació social i a la socialització.
L'activació dels serveis i l'interès per incidir en la comunitat va accelerar la normalització de la discapacitat a nivell social a la comarca. I de l'esperit atent a les transformacions socials i l'interès comarcal també se'n va sorgir l'obertura cap a nous col·lectius: la infància i l'adolescència amb necessitats d'atenció precoç, les persones amb problemàtiques de salut mental, els joves tutelats per la Generalitat, el col·lectiu en risc d'exclusió social.
El 2025, 809 persones de les Garrigues i el Pla d'Urgell van fer ús dels suports de Talma. D'entre els 159 treballadors d'aquesta empresa social, 39 eren persones amb necessitats de suport.
L'estigma, assignatura enquistada
Malgrat tots els avenços en la difusió d'una societat diversa, des de l'àrea de salut mental reconeixen mancances en aspectes com l'estigma. La psicòloga Laura Pifarré, que és la referent d'aquests serveis, explica com encara hi ha molta gent que se'ls adreça "en hores que ningú els pugui veure". No només això, recorda "voler fer una campanya de l'entitat Obertament seient al carrer i parlant de salut mental i que ens diguessin que marxéssim, que no volien bojos". D'aquella mala experiència a la constitució d'una Taula de Salut Mental de les Garrigues el 2021 ja hi va haver un progrés important, reconeixen des de Talma.
Fer normal la vida independent
La vida independent, un terme que despertava cert vertigen en les famílies i tècnics, i que de vegades encara porta algunes resistències, és una conquesta consolidada al 2026. En cases familiars, habitatges de lloguer i pisos tutelats, un bon nombre de persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de salut mental han pogut fer la seva vida en solitari, sovint gràcies al suport del Servei d'Acompanyament i Suport a la Vida Independent (SASVI). L'acompanyament és d'allò més variat, d'entrenar rutines de la llar a aclarir factures i notificacions, a conversar sobre els neguits i preocupacions de cadascú.
Així, coneixem casos com els jubilats Cisco Benet i Lluïsa González, la parella de la Pilar Casado i el Juan Carlos Martín, l'Estela Pérez i la Marisol Aubach, que són mares, o l'Anna Maria Ruiz i l'Albert Lapeña. La primera somia en treballar i guanyar més independència. El segon va passar pel CRAE i un pis tutelat i ara viu sol a Lleida i treballa per l'Administració.
Queixa a l'Administració
La preocupació per la sostenibilitat econòmica és una constant des dels primers anys de vida d'Apromi. I s'han superat força moments delicats. Per aquest motiu, junt amb les altres organitzacions del sector, se senten el pilar dèbil de l'Estat del Benestar. Talma confia en la lluita compartida amb les federacions Allem, Dincat i Salut Mental Catalunya per continuar reivindicant més recursos i millors sous.
Gran festa popular
El dissabte 26 de setembre, Talma va celebrar l'acte central de la commemoració dels 50 anys amb una gran festa a la Pista Parc Alegria. A banda, durant l'any s'ha promogut el cicle de ponències Cuidar allò que ens fa comunitat, l'Assemblea dels 50 anys i la realització d'un mural a càrrec de l'artista Lily Brick i amb la col·laboració d'usuaris de Talma. Durant l’octubre, SomGarrigues i l'entitat publicaran una revista sobre els 50 anys d'història i sobre l'impacte històric i social de l'entitat.
La pandèmia, un abans i un després

La segona quinzena de març i l'abril de 2020 va ser un mes i mig negre per Talma. L'esclat de la Covid-19 va portar a blindar els serveis residencials i a enviar els altres usuaris a casa. Tot i la prevenció, el 18 de març va morir Ramon Ribé a l'Albi i el 27, l'Eva Alà a Vinaixa. Els contagis es van disparar entre residents i professionals. Va ser un dels moments més durs de la història de l'entitat. Es van viure sentiments contraposats, d'assenyalament però també de solidaritat i suport.
Talma ja mira cap al 2030
L'organització ha aprofitat la commemoració dels 50 anys per iniciar un procés de reflexió sobre el present i el futur. L'eslògan de la celebració, Moltes raons per continuar, ja encamina a posar en valor la feina feta i a vetllar per les persones amb necessitats de suport de la comarca. Els responsables intueixen reptes organitzatius, socials i comunitaris. Diferents tècnics i persones vinculades a l'entitat pensen en col·lectius vulnerables: persones migrants, TEA, situacions d'abús de substàncies i addiccions, envelliment i soledat no volguda, en podrien ser alguns. El president, Isidre Pinyol, apunta a enfortir "la governança pels temps que vindran". L'expresident, Antoni Mateus, a resistir "tota aquesta onada de falta de valors que s'està imposant a occident".
Reforçar i repensar l'estructura laboral

La inserció laboral protegida (via CET) i en empreses ordinàries és un cavall de batalla per Talma. Pilar Casado (resident a l'Albi) expressa que la seva il·lusió "és que torni a entrar feina" al CET, que darrerament està força parat. Això obliga a ajustar el servei i a reinventar-se. La gerent, Rosa Ticó, reclama confiança als empresaris perquè l'entitat pot trobar l'encaix dels treballadors. L'exgerent, Josep M. Solé i la treballadora social, Antonieta Cabús, criden a contractar més els serveis del CET.