Els veïns del Cogul Romina León i Marco Pla han confirmat durant l'últim mig any la presència de la llúdriga en punts del tram mitjà-baix del riu Set, entre el Cogul i Alfés. Primer va ser la troballa d'excrements. Després, la gravació d'individus d'aquest singular mustèlid semiaquàtic, tant de mascles com femelles, gràcies a la instal·lació de càmeres de fototrampeig a la llera del riu. León i Pla són aficionats a la flora i la fauna i al setembre van llençar el compte digital Soc del Set (@soc.del.set a Instagram) per documentar i compartir la riquesa natural d'aquest riu que travessa les Garrigues des de Sant Miquel de la Tosca, al Vilosell, fins a Alfés i Sunyer. Després, el riu continua cap a Montoliu i Sudanell, que és on desemboca al riu Segre. La llúdriga és la joia de la corona del perfil. 

Els últims anys, els experts ja havien indicat que la llúdriga havia deixat de ser una espècie amenaçada com ho era entre els anys setanta i vuitanta del segle passat per estendre's de nou per totes les conques fluvials de Catalunya. Tot i així, la troballa de l'animal al curs del Set continua tenint molta rellevància, perquè el torna a situar a la comarca. A més, ho fa en un riu Set radicalment transformat.

Captura de dia prop del Cogul. (Foto: Soc del Set)

El pantà de l'Albagés, part del Canal Segarra-Garrigues, va reformular des del 2009 la morfologia del riu. El cabal ecològic, però, va donar nova vida a les antigues peixeres del Cogul, que abans depenien de les crescudes causades per la pluja. Això va permetre que l'ecosistema fluvial d'aquesta zona tornés a estar d'allò més animat a nivell tròfic, malgrat que el tram baix del riu continuï sec. La presència de la llúdriga es considera un bioindicador de bona qualitat ambiental i de salut dels ecosistemes fluvials.  

Troballa que convida a investigar més
La investigadora Sònia Sànchez-Mateo, coordinadora de l'Observatori Rivus que estudia l'estat socioecològic de les conques fluvials mediterrànies i que ha seguit la llúdriga especialment als rius Besòs i Tordera, considera l'animal "la cirereta del pastís" d'un ecosistema ric i complex. És, apunta, una "espècie paraigua" que ens parla de la presència de macroinvertebrats, de peixos que se n'alimenten i que al seu torn són la dieta de la llúdriga, i d'altres factors ambientals que la propicien. Al Set s’alimentarien principalment de cranc vermell americà. A més a més, Sànchez-Mateo la considera una espècie amb "poder de seducció per conscienciar sobre la protecció del medi".

Quantes llúdrigues hi ha al Set? Quins són els espais més propicis? Són preguntes que s'hauran de respondre a força de més observació i recerca. La investigadora explica que els animals poden fer incursions puntuals per explorar zones però que s'hi estableixin "és més difícil". León i Pla afirmen haver sentit crits i xiscles cap a les cries i respostes d'aquestes. Això ha de portar a vetllar encara més l'espai.

Excrements de llúdriga vora el riu. Són rojos de menjar cranc vermell americà. (Foto: Soc del Set)

Lluís Cullerés, tècnic de la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons, exposa que fa anys n'havia trobat rastres a les peixeres d'Aspa, però mai no en va arribar a captar imatges. Els Agents Rurals n'havien observat allí i prop d'Alfés. El Departament d’Agricultura apunta que fa més de 25 anys que hi ha llúdrigues a la part baixa del Segre i que des d'allà ha anat recolonitzant els afluents que li arriben des de l'est, com són el Llobregòs, el Sió, el Corb i el Set. Igualment, confirmen la presència de l’animal des de la desembocadura del Set fins a l’embassament.

Ara la llúdriga ha pujat Set amunt. Una bona i simpàtica notícia que convida a ampliar la recerca.